Avui, dia de reis, he anat al cinema. La sessió començava a les cinc, un horari una mica estrany pel meu gust. La peli? doncs Earth. Si ja sé que fa un temps que la van estrenar però a la Seu tot arriba una mica tard. El passat novembre en vaig fer aquest comentari al bloc. Sincerament us he de dir que m’ha agradat molt. Les imatges són impresionants i tenen una gran qualitat. M’ho he passat molt bé observant tot el que ens han volgut ensanyar els seus directors. Aquesta fascinació, però l’he acompanyat amb una lleugera dosi de pesimisme i també de malestar. Observar com ens estem carregant el nostre planeta i com afecten les nostres actuacions a la resta d’éssers vius que ens envolten no fa massa gràcia. Així doncs el documental m’ha entretingut però també ha aconseguit consenciar-me un xic més del que ja ho estava. No sé com, a poc a poc, llegint una mica, mirant documentals i observant tot allò que m’envolta ha crescut dins meu un fort sentiment ecologista. No, tranquils, no m’he fet d’iniciativa. Simplement parlo d’una opció de vida molt allunyada de la política i de les paraules buides. Parlo d’un sentiment de preocupació, de conservació i de coneixement del món que m’envolta. Tot mirant el documental pensava si els nostres fills podran gaudir veient un ós polar o si podran gaudir de la gran barrera de corall o més senzill encara si podran gaudir de la neu i dels boscos que envoltaran les seves cases. Començo a dubtar que el món dels meus avis, pares i el meu món sigui el mateix que els deixem en herència als nostres fills.
Com saviament va dir en Capità enciam:
Els petits canvis són poderosos!!! Tots podem fer quelcom més per salvar el planeta!
