Avui tot pujant cap Andorra he escoltat l’entrevista que l’Antoni Bassas li feia al jutge de menors Emilio Calatallud Pérez. A pocs mesos d’esdevenir pare, m’ha entusiasmat la conversa i les paraules del jutge. Entre altres ha deixat anar aquesta perla: “es más fàcil ser juez que padre, como juez dispongo de la ley y de la guàrdia civil, como padre de que dispongo?”. Per resumir el seu missatge: ni tant ni tant poc, és a dir ni s’ha d’actuar com un dictador amb els nostres fills, ni hem de ser amics dels nostres fills. Cal trobar el punt mig que dóna el sentit comú. I el més important i alhora el que m’ha agradat més, hem d’aprendre a dir NO.
Resulta que el jutge Calatallud té dos vídeos al YouTube que en tres mesos han superat el milió de visites, us els recomano:
Aquest Jutge de menors és un crack!!!!Manquen persones amb les idees clares com les seves en el sistema judicial d’aquest país. Aniriem d’una altra manera.
Recordo que, quan les nenes eren adolescents (es porten 20 mesos) tothom tenia problemes per l’hora de tornada a casa des de la disco. Nosaltres mai no vam fixar una hora . Quan preguntaven: a quin hora tornem? la resposta era: vosaltres mateixes. Quan s’acabi la festa. Ja sou grans. Truqueu i us vindrem a buscar. I sí, sí cap allà a la una, quarts de dues el Joan cap a Mollerussa. Mai ni un problema en aquest sentit.Jo penso, per l’experiència com a mare que se’ls ha d’educar perquè sàpiguin administrar la seva llibertat i sobre tot no sobreprotegir-los. També educar-los en la cultura de l’esforç. A l’escola s’han de portar bé i estudiar.I també han de saber, per com ens ha anat a nosaltres, que els pares som com un xec en blanc, que mai deixarem d’estimar-los però que els hi direm allò que fan bé i allò que no.Quin rotllo!!! bé estic segura que ni a la Txell ni a tu us calen vídeos. Segur que sereu uns pares magnífics.Petons i cuide-vos.