Des de temps immemorials l’ésser humà té necessitat de descobrir, d’explorar allò desconegut. Sens dubte el desenvolupament de la nostra civilització és fruit d’aquest afany innat en nosaltres. Si som sincers tots tenim aquest sentiment dins nostre, ens agrada descobrir, espiar i explorar territoris desconeguts. Aquests dies he tingut la sort de veure un parell de reportatges extraordinaris. Tots dos explicaven les expedicions de dos gran exploradors àrtics: Ernest Shackleton i Fridjof Nansen.
Dos grans aventurers, però també dos grans persones que vàren superar situacions límit amb un enginy poc habitual. No m’agrada passar fred, ni passar gana, ni trobar-me sol però per uns minuts, potser hores, m’hauria agradat estar allà amb ells. Enmig del no res, envoltats de gel i de silenci, però gaudint d’unes imatges privilegiades desconegudes per la humanitat.
Si disposeu del programa google Earth us recomano la següent web on hi trobareu un petit arxiu: Shackleton “documentary” que us permetra veure la ruta que en Shackleton va seguir tot observant les imatges dels llocs per on va passar i llegir les anotacions que va fer al seu diari personal (una delicatessen).
De regal us deixo un enllaç on hi trobareu el llibre: SOUTH, the story of Shackleton’s last expedition 1914-1917
Expedició Shackleton
Expedició Nansen
¡Ahí me has dao!Shackleton es uno de mis personajes favoritos. Su epopeya en el Endurance es una verdadera lección de lo que son capaces de conseguir un grupo de hombres que permanecen unidos. Permíteme que traiga hasta aquí el lema que impulsó a este explorador polar:“Nunca la bandera arriada,nunca la última empresa”Por cierto, a Shackleton sólo le faltó ser pirenaico