Malauradament per a tots plegats la política s’està convertint en un gran abocador on van a parar-hi tota mena de personatges amb obscures intencions. Ep, un moment, també hi van a parar personatges amb bones intencions i ganes de treballar (aquests són bàsicament els que ho fan funcionar tot, fins que es cremen). Ahir el senat italià va donar una trista imatge del país, però també de la política i evidentment dels polítics. Els llatins ja ho tenim una mica això, ens agrada exagerar una mica les coses, però les imatges d’ahir són penoses:
(Vídeo)A casa nostra estem d’eleccions i això vol dir: fer-nos un fart d’escoltar propostes i més propostes la meitat de les quals són per dir-ho clarament poc realitzables. Sovint escoltem com determinats polítics menteixen descaradament. Això no és greu, fa tants segles que ho fan…. el més greu és com la societat ja ha acceptat aquest fet. M’emprenya veure com escoltem sense fer-hi res mentida rere mentida. Com poden tenir la cara dura de fer-nos això?
La Seu, no és una excepció, des de fa temps ens hem acostumat a veure el portaveu del PSC mentint-nos descaradament. Més que el fet de mentir el que més em preocupa és la seva joventut i la seva manera de fer. Sempre he tingut l’esperança de veure com una nova generació de polítics actuava diferent i trencava maneres de fer antigues. Actuacions com la del portaveu del PSC esmicolen la poca fe que em quedava. Està pràcticament tot perdut….. o NO!!
Encara hi som a temps, podem dir-los ja n’hi ha prou! i enviar-los cap a casa. Ens cal, això sí, més implicació de la societat civil, una profunda reflexió dels polítics i dels seus partits.
La Seu, no és una excepció, des de fa temps ens hem acostumat a veure el portaveu del PSC mentint-nos descaradament. Més que el fet de mentir el que més em preocupa és la seva joventut i la seva manera de fer. Sempre he tingut l’esperança de veure com una nova generació de polítics actuava diferent i trencava maneres de fer antigues. Actuacions com la del portaveu del PSC esmicolen la poca fe que em quedava. Està pràcticament tot perdut….. o NO!!
Encara hi som a temps, podem dir-los ja n’hi ha prou! i enviar-los cap a casa. Ens cal, això sí, més implicació de la societat civil, una profunda reflexió dels polítics i dels seus partits.
