Com cada dia, tot just despertar-me escolto la ràdio. M’agrada escoltar segons quines tertúlies. Avui tothom parlava de les darreres propostes dels dos grans partits de l’estat espanyol: el psoe i el pp. Tothom les titlla de rídicules, jo també. Tothom s’esgarrifa, jo també. Tothom es queixa, jo també. Però jo també afegeixo el següent:
Quan un líder polític de l’alçada de Zp o Rjy fan propostes d’aquest tipus: “me comprometo a dar 400 euros ….” “prometo crear 2 millones de puestos de trabajo…..” les fan saben el que diuen. Ni han ingerit alcohol, ni tenen cap crisi d’identitat. Aquestes propostes han estat analitzades pels seus caps de campanya i assessors. Han estat segurament enquestades, això vol dir que s’han realitzat enquestes per saber si la proposta es ben rebuda per la societat receptora. Per tant es evident que la proposta no és fum sinó que neix de la pròpia societat que ara la critica, en part.
Sempre he pensat que com a societat tenim els polítics que ens mereixem. I aquesta n’és una proba més. Propostes com les d’aquest cap de setmana són d’un nivell tant baix que m’esgarrifa veure com la nostra societat les accepta. És més, encara m’esgarrifa més veure quins polítics sorgeixen de la nostra societat. Estem com va dir un: Molt fotuts!!
No veig, en els dos grans partits, propostes serioses, idees engrescadores, il.lusió per un projecte, res de res. Rebaixes i més rebaixes. Amb quatre promeses i quatre duros tothom content. Doncs no!, jo no!
És l’hora doncs, de mirar més avall. De fixar-nos en partits més petits. És l’hora d’Esquerra i d’iniciativa. És l’hora de fer propostes serioses, de projectes clars i de fer canvis. Jo trio Esquerra i tu?
Aquest cap de setmana també m’ha esgarrifat veure la reunió montada per e-cristians en contra de l’avortament, el matrimoni homosexual i evidentment en contra del govern del psoe. Reunió beneïda per l’arquebisbe de barcelona Lluís Martínez Sistach.
Sempre he pensat que:
1- la llibertat de pensament, paraula i creença, és fonamental i un dels pilars fonamentals de la nostra societat
2- en aquest sentit cal respectar per la resta d’opcions de vida, sexuals i religioses entre moltes d’altres.
En aquest sentit manifestacions com les del senyor Miró i Ardèvol (ex-conseller de la generalitat, membre de CDC i ex-regidor de l’ajuntament de Barcelona, tothom té un passat) estan fora de lloc.
De les seves manifestacions en sorgeixen les següents preguntes: Per què intenten ofegar la nostra llibertat? Per què lluiten per aconseguir el pensament únic? Per què rebutgen la diferència?
Sempre he pensat que el discurs religiós es fonamenta en el respecte i en l’amor. Quin respecte i amor desprèn l’acte d’ahir?
Aquest país té coses molt bones, però moltes de dolentes. Lamentablement som uns copiadors molt dolents. Part de la dreta d’aquest país vol copiar les maneres de fer dels neocon americans. Els pobres, no saben que aquest tipus de missatge ultraconservador ja no funciona. L’administració Bush, paradigma d’aquesta ideologia, està en les seves hores més baixes i passi el que passi en les properes eleccions perdran el poder. Ara a la dreta d’aquí li han entrat les preses per copiar als neocon americans. Quina llàstima!
Amb les seves accions intenten desfer i destruir els pilars fonamentals de la nostra societat: La Separació de Poders.
Aquí els jutges participen activament de la política. De fet els polítics fan participar activament als jutges en política. La religió (amb eines com e-cristians o el sector més radical de la conferència episcopal) apareix també en escena (però que hi fan aquí?) per criticar el progrés social i aferrant-se a una societat (la seva) caduca, rovellada i en decadència. La llengua, eina d’unió i comunicació entre els pobles, és utilitzada per criminalitzar l’adversari polític i guanyar vots en aquells sectors més reaccionaris de la societat espanyola.
Què ens està passant? em pregunto tot sovint. No és possible una altra manera de fer? no és possible un altre món? més just, amb harmonia, intercultural, respectuós amb la diversitat i sobretot més culte?
No tot si val en política. Tant sols em queda per fer una pregunta: qui i com s’ha finançat l’acte d’ahir? i la manifestació de Madrid?
Tots plegats son patètics. Pensen que compraran els vots amb 400 euros? De debó poden pensar-ho? Pensen que el rebuig a la diferència i el retorn de la inquisició ens engrescarà a votar unes dretes cada vegada més ultra i més escorada a posicions cavernícoles?Penso que practicaré l’abstenció, ni tant sols mereixen que ens molestem a anar a dipositar un vot en blanc.I no saps bé com em fot haver-ho de fer, jo, que vaig passar la meitat de la vida suspirant per anar a votar!!!Per cert aprofito per a comentar-te aqi que ahir et devien xiular les orelles.La Ceci i el seu company s’han comprat un MAc i ahir el vaig veure. Va ser un amor a primera vista.Petons per a tots.
Tens molta raó. Tot plegat fa molta pudor. A vegades penso que hi deu haver molta més incultura de la que em pensava. No és normal el que passa en aquest país. Per cert, és guapo eh el MAC? ja veuràs com al final tu també en compraràs un….una abraçada