Voler ser un Geek Pirinenc “persona amb una gran fascinació per la tecnologia i la informàtica. Es descriu més com un estil de vida i una forma de ser, que com una afició concreta per alguna cosa poc habitual. El seu objectiu és fer o utilitzar tecnologia per diversió i/o pel reconeixement que comporta. Gairebé sempre pel simple plaer de fer-lo” comporta els seus riscos. Sens pot veure com a personatges estranys o freakys. A mi no m’importa doncs gaudeixo dels meus macs, del meu bloc, d’internet i de les seves eines.
Per aquest motiu he afegit al bloc dues noves eines.
La primera el Facebook.
El nom de Facebook (llibre de cares) es refereix dels llibres amb fotografies que representen els membres d’un campus universitari nord-americà, que es donen als nous estudiants o personal.
Facebook va ser llançat el 4 de febrer de 2004 i el febrer del 2007 va arribar a ser el web d’aquestes característiques amb més usuaris registrats de tot el món, superant la xifra de 30 milions, segons alexa.com. Després d’haver assolit l’èxit als Estats Units, actualment comença a entrar amb força a Europa.”
Jo vaig conèixer l’eina als Estats Units, el passat mes de juny de 2007. Vaig enregistrar-me i poca cosa més. Ser un pioner ja té aquestes coses… Uns mesos més tard el Facebook a explotat i cada vegada hi ha més membres a la xarxa social. Ara és un bon moment per donar a conèixer el meu facebook i animar-vos a tenir el vostre.
La segona eina és el Twitter
Es defineix com: “un servei de xarxes socials i microblogging que permet als seus usuaris enviar missatges de text només, amb una longitud màxima de 140 caràcters mitjançant SMS, missatgeria instantània o bé directament des del lloc web de Twitter o aplicacions ad hoc com Twitterrific o Twitux i GTwitter (a GNU/Linux).
Aquestes actualitzacions es mostren en la pàgina de perfil de l’usuari, i són també enviades de forma immediata a altres usuaris que han triat l’opció de rebre-les. L’usuari original pot restringir l’enviament d’aquests missatges només a membres del seu cercle d’amics, o permetre el seu accés a tots els usuaris, que és l’opció per defecte.
Després de llegir alguns dels missatges publicats al Twitter (per exemple: “Estic aqui, escrivint al twitter”) es pot entendre que existisquen crítiques i dubtes pel que fa a la seua utilitat. Però darrerament han començat a aflorar idees més que interessants entorn d’aquest servei. Una clara innovació és la utilització de Twitter per part d’alguns mitjans de comunicació, permetent als seus lectors rebre les notícies en la seua web, mòbil, messenger o el mateix Twitter, així com accedir a altres serveis oferts per aquests.”
Del Twitter en tinc més dubtes, és com una mica cutre, però podem explorar idees comunicatives per trobar-li una utilitat. Molts polítics l’han començat a fer servir, però de moment tot està en un estadi molt incial… ja veurem on ens porta tot plegat.
