Es tracta del discurs que va pronunciar Steve Jobs fundador d’Apple i Pixar a la Universitat d’Stanford.
No us enganyo si us confesso que m’han emocionat profundament les seves paraules. Sempre he pensat que era un tipus especial, però escoltant i llegint les seves paraules he confirmat els meus pensaments. Són un clar exemple a seguir per un servidor (cul inquiet de naixement) però també per a tota la generació de joves que actualment estan a les nostres universitats i instituts.
Molts d’aquests joves es troben perduts, sense tenir clar el seu futur i el pitjor de tot: sense tenir una idea clara de la seva vida i de quines han de ser les eines ha utilitzar per sobreviure en aquest món tant i tant complicat.
Sempre, des de molt petit, he intentat diferenciar-me, no seguir el camí fàcil i buscar el camí més interessant per a la meva vida i evidentment per a la meva formació. Aquesta manera de fer m’ha deixat caminant tot sol molts cops, però també ha suposat trobar-me pel camí gent excepcional que amb el temps s’han convertit en bons amics i molts d’ells en mestres.
Potser per això, per ser com sóc, m’he sentit tant proper a la filosofia que desprèn el discurs de l’Steve Jobs.
Amb tota la humilitat del món us demano que li feu un cop d’ull, segur que us agrada:
http://video.google.com/googleplayer.swf?docId=3014637678488153340&hl=es
Us deixo en aquest enllaç el text original traduït.
