Aquesta tarda he fet una escapadeta per les terres de Lleida. No ho tenia molt clar, doncs coincidia amb l’operació sortida de les vacances de pasqua, però finalment he agafat el cotxe. Ja fa una colla d’anys que intento respectar al màxim els límits de velocitat, tanmateix encara hi ha massa ximples per les nostres carreteres. Els veus a venir, s’acosten a tot drat i des del retrovisor ja els clitxes ràpidament. Molts d’aquests/es fitipaldis van acompanyats de la família i aquest fet encara m’emprenya més. Jugar-se la vida ja és prou arriscat però la dels teus, què no hi tenen res al cap?
A vegades tinc l’instint de posar-me al seu darrere avançar-los i fer-los parar per foter-los la bronca, però de què serviria? de res. Tant sols espero que aquets dies les xifres de morts a les carreteres siguin les menors possibles.
