El post anterior m’ha fet reflexionar sobre quines coses més podia explicar de les meves experiències al sàhara. Ja en tinc unes quantes de pensades però per començar he buscat la primera fotografia que he fet en cada viatge. A part de la primera (del post anterior) en tinc quatre més: (en aquest enllaç les teniu totes juntes)
03/12/2005
05/04/2005
17/12/2006
10/04/2007
Cada imatge és especial pel que representa. L’arribada als campaments, les primeres mirades, les primeres complicitats. Tot plegat m’ha fet pensar en l’experiència que aquests dies viuen l’Adriana i la Carla, les meves nebodes. Estan en plena adolescència i l’experiència d’aquests dies les marcarà profundament. Per primera vegada han vist com de dura pot ser la vida i com d’afortunades són d’haver nascut aquí a Europa. No els falta aigua quan el volen, poden gaudir d’una alimentació i un servei sanitari i educatiu correctes. Com va dir un: Tot i més. Potser massa i tot! Demà ja tornen i tinc ganes de veier-les. Tinc ganes de parlar-hi, de que m’expliquin la seva experiència i també de com han vist a la nostra família sahrauí.
Tot plegat quatre idees que de cop han aparegut i s’han convertit en paraules.
Bon viatge de tornada, in sha’a Allah
