En Pep hi diu la seva

Sovint parlo amb companys/es que es queixen de la seva feina. La majoria no se senten realitzats en els seus llocs de treball. Alguns fins i tot es senten fustrats tot i cobrar una bona quantitat d’euros al mes. Els diners no ho són tot, però quasi, com va dir aquell. Ens passem mitja vida treballant i és normal que molts pensem sovint que estem perdent el temps. Podríem arribar a fer tantes coses amb aquelles hores perdudes. Això em fa pensar en com gestionem els recursos humans. Fins i tot els grans professionals del ram no sabem com resoldre algunes de les problemàtiques més habituals: frustació, desànim, desmotivació. Sovint he tingut la sort d’arribar a casa plenament satisfet per la feina feta. Però també pateixo sovint la frustració d’arribar amb la necessitat de fer un canvi. Si us fixeu tenim moltes necessitats i no sempre aconseguim satisfer-les. Aquesta necessitat no aconseguida és un punt de conflicte intern que a la llarga esdevé un punt de conflicte amb el teu entorn sigui professional o familiar. També penso, però, que aquestes insatisfaccions són en bona mesura la benzina que utilitzem per crear nous projectes. És com una gran bola que dona voltes i voltes i que s’autoalimenta ella mateixa. La incompetència dels altres esdevé font d’inspiració per alguns. En tot aquest procés, però, hi deixes part de la teva salut i una gran quantitat d’energia que utilitzada d’altra manera esdevindria molt més productiva. Tot plegat un joc de despropòsits.