Tot i tenir un profund sentiment envers el meu petit país sóc molt poc tradicional. És a dir no m’agraden segons quin tipu d’ostentació de país, ni sóc partidari d’utilitzar els símbols ni d’aferrar-me a segons quins tipus de folklores. La Diada d’avui, però, és diferent. Sant Jordi és una festa cultural que va més enllà del sentiment de país. És una festa que emana cultura i amor per tot arreu. Ho fa, a més, d’una manera tant visual i tant poc manipulada que és sens dubte la Festa del Poble per excel-lència. Els nens de tots els pobles venen roses pel carrer, ocupat alhora per centenars de petites parades on pots trobar-hi tot tipus de roses i de llibres. Els catalans no som ni millor ni pitjors que cap altre poble ni país d’aquest món. Avui, però em sento profundament satisfet i orgullós de pertànyer a aquest poble que almenys per un dia ocupa els carrers de les seves ciutats amb roses i llibres.
Bona diada a tots i totes!!! i si us plau compreu un llibre, regaleu una rosa i publiqueu un post. Sigueu feliços.
