En Pep hi diu la seva

Sovint m’aturo un moment per contemplar com de ràpid anem amunt i avall. Sempre amb pressa, sempre mirant el rellotge, sempre parlant pel mòbil. La nostra és una societat que per damunt de tot premia la velocitat: qui és el més ràpid en fer una feina, a la carretera, en els estudis, fins i tot els nostres jocs premien la velocitat. Recordo que quan erem més joves alguns (els que tenien més estómac) feien competicions per veure qui bevia més ràpid una cervesa. Tot plegat una ruqueria d’adolescents però com va dir un savi els jocs dels nostres joves, són un reflex de la nostra societat.
Sempre he estat una persona tranquil.la, almenys externament. Per això em fixo molt en les presses dels altres, en com de ràpid ens posem nerviosos, en quantres vegades miren el rellotge, en com deixem de gaudir del temps, de la solitud, de la tranquil.litat.
Viatjar als campaments de refugiats sahrauís m’ha ensenyat a ser pacient, a estar tranquil, a no córrer per tot i valorar les petites coses de la vida com una bona conversa, una bona companyia, un bon te, un bon cafè i unes bones patates fregides….

Heu pensat mai quines són les vostres necessitats? us heu fixat en com aquestes varien amb el temps? En Abraham Maslow va definir les necessitats de l’ésser humà en cinc nivells:

El primer nivell fa referència a les necessitats fisiològiques, com voler menjar, beure, dormir.
El segon nivell es pot resumir com a necessitat de seguretat. Inclou no sentir-se amenaçat per cap perill, tenir una feina (per no témer la pobresa), veure sans els éssers estimats.
El tercer nivell és l’acceptació social, la necessitat de sentir-se part d’un grup, de tenir amor i amistat.
El quart nivell és el de l’autoestima
El darrer nivell és el d’autorrealització, quan la persona busca un sentit a la pròpia vida. Inclou el desig de la bellesa, de potenciar les pròpies qualitats o d’aprendre coses noves

En Maslow sempre m’ha ajudat a comprendre com de mal repartit està el món, en quant tenen alguns i en lo poc que té la majoria.