En Pep hi diu la seva

Sovint m’aturo, com flotant en l’aire, i faig una ullada al món que m’envolta. Darrerament tot està un xic revolucionat: els partits polítics, l’economia, el barça, l’aigua. Tanmateix, però, si ens fixem bàsicament tots aquests problemes els podem resumir en una sola frase: Lluita pel Poder. L’ésser humà és egoista de naixement, el seu entorn i la cultura que l’envolta dilueix aquest egoisme, però en el fons som com som. El nostre EGO és sens dubte una font d’energia per a la nostra vida. Moltes de les nostres accions les dirigeix i les alimenta l’Ego. Tant difícil de controlar és? Doncs suposo que sí. Als fets em remeto. Un servidor ja n’està fart de tant Ego, de tanta lluita inútil i sobretot de tanta hipocresia. Les coses clares amic! Massa sovint disfressem les lluites pel poder. Les amaguem sota qualsevol paraigües que ens sigui útil: el bé comú, una millora important, un benefici social, etcètera, etcètera, la llista és inacabable. Ara resulta què lluitar pel poder intern d’un partit és democràcia. Ara resulta que l’engany, la manipulació i l’oportunisme és democràcia. Ara resulta que tot està permès si acompanya la paraula màgica democràcia.
Doncs si em permeteu, jo renego d’aquest tipus de democràcia que ens volen vendre. No senyors, això no és democràcia, això no és fer participar el poble de les decisions, això no és participar activament en la lluita pel bé comú. Això com va dir un “és un cachondeo!!”
Fa temps que demano a crits una nova manera d’entendre la política, però també la vida. Cinc minuts de reflexió, cinc minuts de tranquilitat i sobretot cinc minuts de diàleg.
Si us sembla us convido a fer un te i en parlem una estona tot mirant com el líquid passa de tassa en tassa….