En Pep hi diu la seva

Aquests darrers dies escric poc, és cert. Tanmateix estic preparant dos podcasts força interessants, espero. Escric poc perquè no tinc quasi temps ni energies per fer-ho. Estic cansat, com la majoria de vosaltres suposo. Estan passant moltes coses i massa ràpid per pair-les totes de cop. L’entorn està canviant i tots hem d’estar alerta per adaptar-nos el més ràpid possible a la nova situació. Aquests dies miro la televisió (quan tinc una mica de temps) i al.lucino. Resulta que un 20% dels transportistes fan vaga, fins aquí perfecte. Cap problema. El més normal i de sentit comú seria que aquest 20% es quedi a casa i deixi de treballar, la resta que facin el que vulguin no?
Doncs no senyor, aquest país no funciona així. Aquest 20%, actuant com una colla de mafiosos, provoca la paralització total del país. Com?? Sí senyor, cremant camions, apallissant conductors i destruint la càrrega d’alguns camions, part d’aquest 20% ha aconseguit paral.litzar el país.
Trist, molt trist tot plegat. Entenc i comparteixo les queixes del sector, però fins aquí arribo. La manera d’actuar d’aquest col.lectiu, però, em fa pensar en què ens està passant a tots plegats. Estic convençut que cap dels vaguistes va aixecar-se un matí amb ganes de cremar els camions dels seus companys de feina. Aquest comportament és segurament fruit de la desesperació, la manipulació d’uns quants i de la manca total i absoluta de diàleg.
Estem deixant de banda el diàleg per utilitzar cada vegada més l’amenaça i la violència. Vivim el dia dia sense pensar en el demà i sense pensar en la resta de persones que ens envolten. A mi tot plegat m’esgota i a vosaltres?