Finalment 22 nens i nenes sahrauís passaran aquest estiu amb les seves respectives famílies pirinenques (la Seu d’Urgell, Puigcerdà i Berga). Han estat tres nits llargues, emocionants, divertides, però també decepcionants en alguns moments. Cada any apareixen alguns personatges que no són dignes de treballar per la coordinadora d’ONG que gestionem el projecte Vacances en Pau. Personatges que venen al Prat com si anessin al mercat de Calaf. Personatges que encara no s’han adonat que els petits minyons arribats al Prat no són cap mercaderia sinó nens i nenes il.lusionats d’arribar al nostre país. A l’altra banda gent com el Joan i els seus, la Susana, el Jordi i tot un seguit de noms què de la millor manera possible intenten fer-ho funcionar tot. He dormit al terra, m’han picat els mosquits, però també he jugat amb els infants, he pogut veure com les famílies les esperaven il.lusionades i com sempre hem fet molta conya amb el Miquel el Carlos i el Pep.
La darrera nit, però, vaig quedar-me una mica sobtat. De cop entre els nens i nenes sahrauís vaig veure arribar l’Adila. L’any passat ja no va venir, havia superat l’edat del projecte, però aquest any ha aparegut de nou a l’aeroport. He preferit no preguntar massa i no saber com s’ho han fet per fer-la venir.
Aquest estiu a casa som: la Txell, en Martí, la Handa i l’Adila, en Bart i jo mateix. No sé pas com ens ho farem, però intentarem passar-ho el millor possible!
Pep, segur que us en sortireu. Me n’alegro molt per l’Adila. Per altra banda fas molt bé de no preguntar. Realment no cal, només cal pensar què faríem nosaltres en la seva situació. Gràcies per la part que ens toca. Y sí n’hi ha uns quants, els menys, que valdria més que se n’anessin cap a una altra banda.Una abraçada ben forta i molts petons als nens i al Bart.
Gràcies Antonia, sincerament us felicito per la feina feta, realment impressionant.Ens veurem aviat….una abraçada
Pep, jo conec la Seu i la comarca de l’Alt Urgell. 22 criatures són moltes criatures, moltíssimes i els pares acollidors no surten com els bolets.Tens a casa un nadó i dues sahrauís, una vida i una feina. Jo sí que et felicito, felicito a tota la gent de Pirineu amb el Sàhara per la molta i molt bona feina. Sou collonuts, companys! i perdó per la grolleria.
El millor moment va ser l’altre dia quan vem trucar i a l’altre costat del fil vaig sentir la veu de l’Adila. Impressionant, quines ganes de venir. us en sortireu, i tant.N’estic convençuda. Molts petonets.
Antònia la veritat ja començo a tenir poques energies. je je. La feina feta amb carinyo i amb ganes dona molts bons resultats us ho asseguro. Laia ens veiem aviat, ànims i ja ens explicaràs com va tot amb el nen i la nena??