Fa un parell de dies vaig escoltar sense voler una d’aquelles típiques converses de carrer. En Martí tenia gana i vam aturar-nos en un banc del passaig per donar-li el biberó. A uns metres de nosaltres hi havia un grup de persones. Tres dones i un home per ser més concrets. A poc a poc la meva indignació va anar augmentant de to. El motiu? doncs els seus raonaments: Que si als immigrants els regalen pisos, que si no els cobren impostos, que si ho tenen tot molt més fàcil, que si volen obrir un negoci els hi regalen tot…
Anem a pams, el motiu del post no és la immigració. Un tema massa complex per un servidor de vostès. La meva indignació sorgeix primer pel to dels arguments, segon per qui els fa i tercer per les mentides que hom va dir.
Com ja sabeu cada matí he de creuar la frontera de l’estat espanyol per anar a treballar. Sóc això sí un privilegiat, tinc tots els papers en regla i es valora molt el meu treball en el país que m’acull, Andorra. Per aquest motiu intento sempre ser molt caute en un tema tant delicat com la immigració. M’entristeix veure com persones vingudes d’altres territoris i que en el seu dia van ser acollides en aquesta terra: Catalunya, realitzen crítiques tant ferotges als nous immigrants. Aquests darrers tenen els mateixos drets que el personatge de l’altre dia. A l’individu en qüestió m’agradaria fer-li algunes preguntes: D’on ve, on treballa, si està content amb la seva vida i si a part de llegir l’apartat d’esports d’algun diari llegeix algun llibre.
Si us heu fixat a mesura que la crisi va en augment sorgeixen missatges des de tots els àmbits criminalitzant la immigració. Cal, n’estic convençut, establir uns procediments justos per l’arribada dels nouvinguts. Però hem de rebutjar els missatges poc clars, ambiguus i malintencionats d’alguns. Cal fer una llarga i profunda reflexió sobre la situació actual i el nostre futur. La immigració és necessària ens agradi o no i si algú no està content que tanqui la porta al sortir.
Generalment els que més critiquen als immigrants són ells mateixos immigrants o fills d’immigrant.
Pep, em sento totalment identificada amb això que dius. No puc sofrir aquestes converses frívoles de gent que parla sense saber allò que diu. Però encara pitjor són les converses creuades amb ànim de que les sentis “converses dedicades”.La culpa però no la dono tota a la gent fàcilment manipulable, la culpa és dels manipuladors que exploten la xenofòbia i la por a tot lo que sigui desconegut. Si poguessin entendre que la diversitat enriqueix i que tots tenim un ADN molt paregut s’acabarien aquestes actituts.Lo dels cognoms estic tipa de ressaltar-ho quan se m’afila la llengua i la indignació em puja des dels peus fins al cap.Petons per a tots i per cert, la foto del Martí és preciosa, bé, la foto i el nen.
Salvador i Antònia gràcies pels comentaris. Lamentablement la immigració és un d’aquells temes que alguns fan servir massa sovint per amagar les seves tristies i crues realitats.Cal continuar treballant!!