“Bélgica se resquebraja”. Aquest és el titular d’un article del diari el País d’ahir diumenge. Es curiós com enmig d’una important crisi de govern, econòmica i financera apareguin titulars d’aquesta mena en diaris com el País. A més cal tenir en compte que aquestes darreres setmanes s’està negociant un nou finançament per les diferents comunitats de l’estat español. Com no podia ser d’altra manera aquesta negociació l’encapçala Catalunya i per aquest motiu començo a entendre el titular de l’article, la seva publicació i també els comentaris deixats pels lectors a la versió digital del diari.
Sóc, encara tot i que per poc temps, militant d’un partit nacionalista català, especifico català per què he arribat a la conclusió que tots els partits són nacionalistes d’un costat o d’un altre. L’enfrontament constant, la incomprensió exterior però també interior i pròpia, la búsqueda d’una realitat inexistent per part dels uns i dels altres han aconseguit finalment fer-me adonar del següent: estic cansat. Cansat d’intentar fer-me entendre, de predicar en el desert, de veure com malgastem recursos i més recursos en debats estèrils, de veure com constantment busquem tots plegats l’enfrontament amb l’altre. Algú sap que vol dir sinèrgia? la seva definició és la següent: Associació o cooperació de moviments, d’actes, d’òrgans, de formacions anatòmiques, etc., per tal de dur a terme una funció determinada. L’altre dia vaig tenir una conversa fantàstica amb l’amic Francisco i aquesta gran paraula en va ser una de les protagonistes. Sempre he pensat que a la política li cal aires nous, noves idees i noves estratègies. Si dues empreses amb missions i estratègies diferents són perfectament capaces d’unir-se pel bé comú (les seves butxaques) per què no són capaços de fer el mateix els nostres polítics? Entenent, això sí, el bé comú com una millora de la nostra societat i no de les seves butxaques.
Un servidor de vostès ha decidit, com sempre, seguir caminant pel seu compte. Si algú em vol acompanyar perfecte així podrem crear sinèrgies……
Salut i fins la pròxima aventura!
Veo que estás pasando un momento de cuestionamiento en planteamientos que para ti son muy importantes. Seguir el propio camino de cada uno… no es sencillo, y algunas veces, todos nos sentimos cansados.Hoy, más que nunca, mi abrazo solidario.
Hola Francisco, con sinceridad te confieso que no tengo una crisis pero casi… en serio: estoy bastante cansado de algunas actitudes y sobretodo de tanto hablar y perder el tiempo. Siempre he intentado dar lo mejor de mi para el bien común, pero en estos momentos necesito reflexionar sobre que métodos utilizar para conseguir mi objetivo.Un fuerte abrazo… y por cierto el podcast ya casi está terminado…….
Hola a los dos! quan estigui el podcast a veure si aviseu. Tinc moltes ganes d’escoltar-lo.Pep, una abraçada i no t’hi capfiquis massa.Ja fa molt de temps que vaig decidir anar per lliure i no me’n penedeixo gens. Clar que dins d’un grup hauria tingut més oportunitats de promoció personal però el preu era massa alt.Una abraçada ben forta, també a les nenes i a la Txell i petonets al nen i al Bart.