Aquest matí he aprofitat per fullejar la National Geographic del mes de juliol. Cap al final de la revista hi ha un article sobre els 10 anys de l’edició en español de la NG. De cop m’he adonat de com passa el temps, 10 anys? què fort!
Sóc subscriptor de la revista des del seu primer número. Encara recordo l’emoció d’anar-lo a comprar. Estudiava a Lleida i a casa dels meus amics Rode i Guillem ja havia vist algunes revistes de l’edició americana. L’emoció va convertir-se en una satisfacció immensa quan vaig veure que el primer article del primer número es titulava: “L’Imperi Romà”, no pot ser, vaig pensar. Però si és la meva especialitat!!
10 anys després encara espero amb impaciència cada final de mes per llegir la revista. Guardo tots els exemplars, de color groc, a la llibreria de casa. Són com un petit tresor pel Martí. Espero que en gaudeixi tant com el seu pare.
¡Otra cosa que nos une!Uno de mis mejores amigos me regaló un año de suscripción a NG; luego la he ido renovando.Esa revista es una gozada para la vista -y para la mente- y espero que Marti sepa valorar ese regalo que vas atesorando para él mes a mes. Pero esto último… ya es harina de otro costal
Ja fa deu anys des del primer número espanyol?La meva filla Gemma que ara en té 26, me’l va fer suscriure però aviat es va cansar…El millor que pots fer és que en Martí ho vagi descobrint poc a poc, per si mateix, quan arrivi el moment. Ara per ara es bo que vegi als pares amb llibres a les mans, lleguint i com no, al papa amb el seus Macs, per que en son més d’un, a que si?
I gràcies per deixarme ser amiga del vostre fill!
El mundo es tan pequeño Francisco… tan lejos y tan cerca… un abrazo pirenaicoDoncs sí Menta tenim dos macs i ben aviat un iphone ahh i també dos ipods… je je el nen va nèixer amb una poma a les mans….