Dia de tormenta, de pluja forta primer i fina després. Quin luxe, poder sentir de nou l’aigua colpejant suament la pell, els cabells. M’agrada la pluja, els trons, els llamps. M’agrada l’aigua, font de vida. Tot just abans de començar a escriure aquestes quatre paraules he recordat que fa temps havia escrit alguna cosa sobre la pluja. He buscat el text i finalment l’he trobat. A vegades em sorprenc quan llegeixo coses meves. Penso, osti, això ho he escrit jo? el dia 8 de febrer de 2007 vaig escriure el següent:
“….Avui plou. Els dies de pluja normalment són grisos, potser fins i tot tristos per a molts. Tinc son, mandra, enyorança.
Plou i la terra torna a fer olor de terra, els camps grocs tornen a ser verds, els rius grisos tornen a ser blaus.
Torna a ploure, escolto Enya, penso, somio, oloro l’incens que crema i es consumeix al meu costat. La cafeïna del cafè encara fa els seus efectes, la sang circula pel meu cos a tota pastilla. Tanco els ulls i deixo volar la imaginació.
Ara les veig, les tres juntes jugant amb la sorra. Sa mare com sempre em prepara un te, les nenes riuen, jo també. Sento el tacte de la sorra sota els meus peus nus, m’enlairo i les veig des del cel. Els campaments vistos des del cel, infinitat de puntets de colors, de llum, d’esperança, de somriures, … “
Plou i la terra torna a fer olor de terra, els camps grocs tornen a ser verds, els rius grisos tornen a ser blaus.
Torna a ploure, escolto Enya, penso, somio, oloro l’incens que crema i es consumeix al meu costat. La cafeïna del cafè encara fa els seus efectes, la sang circula pel meu cos a tota pastilla. Tanco els ulls i deixo volar la imaginació.
Ara les veig, les tres juntes jugant amb la sorra. Sa mare com sempre em prepara un te, les nenes riuen, jo també. Sento el tacte de la sorra sota els meus peus nus, m’enlairo i les veig des del cel. Els campaments vistos des del cel, infinitat de puntets de colors, de llum, d’esperança, de somriures, … “
Avui segurament escriuria una altre text completament diferent perquè com les gotes de pluja cada dia és diferent i els nostres pensaments també. Tanmateix l’aigua és sempre aigua i nosaltres som els mateixos encara que diem les coses de manera distinta.
Molt bé Pep, ets un crac, a mi també em passa això de rellegir algun text meu i sorprendrem.Bon acompanyament musical.
Hola,per estrany que sembli a mi també m’agraden molt els dies de pluja i de llams i trons, i en l’entorn on viviu encara més!!És bo això d’escriure i guardar-ho, i més bo encara és trovar-ho si ho busques, és que jo sóc un xic desordenada però sempre ho trovo tot!! És molt maco l’escrit, com descrius el que veus amb els ulls tancats, i les olors? Pots recordar les olors amb els ulls tancats? a que si? prova, prova…
Perdoneu la tardança en contestar.vos però aquests dies anem de cul. David gràcies pel comentari. Per cert ja he trobat aquella base de dades quan tingui un minut en faig una còpia.M Mercè les olors són un dels millors sentits que tenim. A vegades sento una olor i de cop recordo …. què agradable!
Vaig tard,xo ja saps que he tingut problems amb la tecnologia…Tens molta raó en quan dius que rellegim coses escrites en un passat i sorpendrens, xo continuem sent nosaltres, evoluvionats i potser més sabis si hem sabut aprofitar l’experiència que hem deixat escrita.I si tot això passa amb un dia de pluja, amb bon ambient i tranquilitat…és la ó.Bye