Bé doncs ja la tenim aquí. Des de fa uns quants dies la tardor ens envolta. A poc a poc anem canviant els nostres ritmes. Al principi són petits canvis però a mesura que passen els dies la cosa s’accentua. El clímax total serà aviat just el dia que canviem l’hora. Es fa de nit més aviat, apareixen les castanyeres, comença a fer fred… uf
En aquesta transició hivernal vaig deixant el cafè gradualment i el substitueixo pel te. Vermell, negre, pur o amb gust de pinya.
Alguns pateixen les transicions estacionals de manera diferent. Els canvis en la natura ens afecten de diverses maneres i la nostra part més emocional sovint en surt més perjudicada. Estrès, depressió i ansietat, són companys de viatge per a molts durant la tardor i també durant la primavera. Encara que sembli estrany em d’aprendre a conviure amb aquest canvis estacionals i gaudir-ne tot el que puguem.
A mi m’agrada estar a casa i la tardor i l’hivern m’ofereixen l’oportunitat de poder-ne gaudir. El foc a terra, una bona companyia i un te, què més vull?
Al final tindrà raó aquella savia persona que va pronunciar la següent frase: Qui no està content es perquè no vol….. o potser me l’he inventat jo?
Apa,la frase no te l’atribuieixis, xo si que ets molt sabi!la tardor ens afecta a molts nivells.L’emocional,uns la tardor x bé en canvi els alres la primavera. A mi la tardor em senta “millor” animíciament,la calor m’asfixia i em xafa molt i amb la tardor tinc una mica més d’energia,tot i que en aquests moments estin en “nums.vermells” xo recuperant-me.Et continuo recomanant que d’alguna manera facis un recull de tots els escrits que tens “desperdigats” x ahi…és un escriptor que no se n’ha assabentat, com una amiga q tinc q és pintora i de la por q li fa tampoc se n’ha assabentat encara!!! i lo fort és que és bona, tu! no em vull fer pesada.Tinc moltes ganes de pujar, en Marti cada dia està més gran, sembla els meus nebots, increible! i tinc ganes de veure la Txell, ha estat la unica amiga q mha fotut canya, xo mha dit la veritat sns tenir en comte els seus interesos, i això avui dia no té preu!Vaja rollasso!! ho sento, tb scrit molt…xo no ho faig bé…vull dir amb stil literari.M’esforçaré amb el meu jo-gandul i pujaré a veureu’us, ens truquem x les dates. petons
Sabi és aquell que la sap gaudir aquesta frase, o no?És curiós el canvi del café al té.Jo no hi puc amb la primavera ja que anuncia l’arrivada de la calor i és quan més malament ho porto. Sí, és cert que és maco que el dia sigui llarg però jo, no canvio una xerrada al voltant d’una llar de foc a una xerrada en una terraça en una nit humida i xafugossa d’estiu… I les castanyes? mmmm
Hola Menta Fresa, maco nom, et dono tota la raó en relació al traspàs de l’estiu a la tardor…una llar de foc, una copeta de vi, bona música, o tot el contrari, és igual tot té el seu moment!em dic anna i soc amiga d’en pep.encantada!