Amb aquest article m’uneixo a la campanya Blog Action Day que aquest any vol ser un crit internacional en contra de la pobresa.
l’Enciclopèdia defineix pobresa com: mancança o gran escassetat del necessari per viure. Dissabte passat vaig assistir a la xerrada, organitzada per l’ajuntament de la Seu, de l’Arcadi Oliveres i de l’Alejandro Pozo sobre cooperació i conflicte. Entre altres temes van parlar de pobresa. Em va agradar alhora que va decepcionar-me profundament tornar a sentir com de fàcil seria erradicar la fam i la pobresa del nostre món. Agradar perque en el fons és molt més fàcil del que ens pensem i decepcionar en veure com d’injust és tot plegat. Amb una acció conjunta i coordinada dels països “rics” podríem millorar moltíssim l’existència d’una gran majoria de la població mundial.
Un exemple el tenim en el titular d’avui del Pais.com:
“Acción contra el Hambre revela en un estudio que 19 millones de niños podrían
salir de la desnutrición invirtiendo 300 veces menos de lo que ha supuesto
el plan de rescate financiero de la UE”
Amb notícies com aquesta un deixa de creure en la seva pròpia espècie. Vivim tant capficats en les nostres coses que pràcticament ens oblidem de la resta del món. L’amic Arcadi Oliveres va explicar-nos en un exemple molt gràfic com cada dia la fam mata les mateixes persones que cabem a l’estadi del Barça. Imagineu-vos la situació, el camp nou s’enfonsa matant a tots els assistents, dia rere dia, setmana rere setmana, any rere any. Aquest fet és greu, però el més imperdonable de tot és el silenci. Ningú en parla de la fam, ningú s’escaldalitza. Els pobres no interessen però quatre estafadors ocupen des de fa setmanes les portades de tots els diaris… Crisi, Crisi, Crisi, les hipoteques d’alt risc, wall street, números vermells…. Centenars de milons seran utilitzats per salvar el sistema. Un sistema que ens manté a uns quants a costa de la desgràcia de molts.
Like this:
Be the first to like this post.
bon dia,mira, en un context diferent i amb poques paraules, vaig escriure un post semblant fa uns dies.No em sento de cap terra, sóc en un món que no és el meu, per diversos motius, causes i efectes que fa, que no m’identifiquin com a membre d’aquesta, la nostra societat i per tant me’n sento exclosa. Llavors si traslladem aquesta situació propera al tema de la fam, queda lluny, massa lluny, encara afecta menys a la societat a la que pertanyem, no ens reporta cap benefici (al menys jo pago impostos) dons, com em de pretendre que ni tant sols “pensin” en els que pasen gana?Pepe, hi ha tanta injusticia prop nostre i tant de cinisme (ara pretenen carregarnos la crisi damunt les nostres espatlles i com tú bé dius, els quatre estafadors en sortiran molt ben parats, reberan ajuts per “sanejarse”…), tant poc sentit comú que és, el més comú de tots els sentits!, en fi.Podriem començar que tindriem conversa per estona. Jo faig la guerra a la meva manera, humildment, poc a poc i si me’n surto llavors ho explico, ja saps, alló que deies tú el petits canvis son poderosos.Ensenyen uns pocs, mica en mica, a que la societat vagi prenent consciencia de la falsa societat en la que ens fan viure i fem que es prengui consciencia de com viviem d’enganayts en aquesta, la nostra societat.
Com dius; els petits canvis són poderosos.. endavant doncs!!
Hola pep,hola menta fresa,coincideixo amb tu en la major part del teu comentari, he viscut en un munt de llocs, es pot dir q no tinc arrels, familia quasi tampoc i per tant aixo fa que no em senti d’enlloc, i aquesta sensació et dona un sentiment que fa que et sentis com a casa a molts llocs i molt diferents i amb molt poc a vegades. Aquesta gent que passa fam,es molt possible que en continui passant durant força temps xq la solució no està a les nostres mans directament,crec, massa interessos entremig,massa política i massa lluita entre l’euro i el dòlar, x això ells estan pagant un preu molt alt,la seva vida, una lluita que uns altres tan sols els serveix per guanyar més sous, més dietes, més viatges i més conferències mundials sense cap conclusió efectiva.Penso jo, de moment jo intento fer el que puc a la meva mida, que es poquet, poquet!