Passen els dies i sembla que no hi ha res a fer, el Cuní a primera hora del matí ja ens torna a desmoralitzar: La Borsa Cau!! i jo crido ben alt: i QUÈ!!!!, el pobre Martí em mira amb cara de sorprès i jo intento explicar-li, em sembla que sense èxit, que tot plegat és una estafa general de quatre arreplegats incompetents ajudats pels mitjans de comunicació que tenen ganes de vendre titulars.
Amb sinceritat no em preocupa gens la caiguda de la Borsa. Suposo que com la majoria de mortals, no tinc prous diners per dedicar-me a l’especulació i per tant m’interessa poc el que passa en els parquets internacionals.
Altra cosa és l’economia del dia a dia. El preu del pa, de la llet, dels bolquers, de la benzina, el maleït euríbor, l’atur i el tancament d’empreses. Alguns aprofiten la “crisi” per fer expedients de regulació i emportar-se la producció a països més barats. Altres atrapats per la manca de crèdit no poden fer front als deutes i la gran majoria intenta guanyar-se la vida com pot independentment del que passi amb l’ibex 35 o el Down Jones.
En moments com aquests tinc certa tendència a refugiar-me en les paraules i textos de personatges especials. Aquest cop he triat el Xavier Sala i Martí catedràtic d’economia per la Universitat de Columbia. Us recomano la lectura d’alguns dels seus artícles.
bon dia,malgrat creguis que el Martí no ho entén, no n’estiguis tant segur, tú continua explicant-li que et sorpendràs en un futur.jo mateixa he estat víctima d’aquesta mal anomenada crisi, elements aliens ho han propiciat i naturalment una empresa i més del sector bancari, aprofita el que sigui per alliberar-se de personal que “no li convé”. És un negoci com qualsevol altre.Tot això crec que és un montatge, que la gent normal que no sap gaire bé de que va tot això s’empasarà, per tal de distreurens del veritable motiu d’aquesta crisi, una petita guerra entre uns pocs que lluiten per enriquirse ells sols i quan no arriven a un acord, va i salta “un diferencial” per tal que poguin reorganitzar les seves estratégies i mentre, la resta de moltals, a patir. Sempre ha estat aixì i aquest cop, tal i com s’habia posat tot plegat, ja es veia que seria fort. I el més greu és que crec que el pitjor tant sols comença a despuntar, mira aquestes xifres d’avui: 2.598.800 aturats 11,33% de taxa de desocupació, 217.000 persones más aturades avui que fa tant sols tres mesos, ho entens això?Jo no tinc “estudis” però penso, si jo mateixa m’adono de tot això, com és que qui ho hauria d’aturar, no ho fa? el primer crec que no pot i el segon crec que tampoc vol.
Pep, ets un petit Gran Sabi!Salut!El què no sé és com t’ho fas per viure en aquest món, suposo que hi col.labora la teoria de la llar de foc i la ralentització de la forma de viure.Saps xq t’ho dic, xq jo a vegades tinc sortides com les teves, i en canvi a mi em miren com si fos un gat verd…tens sort! records
SAvi? què va… un ignorant potser sí… us recordeu d’aquell fantàtic programa: La nit dels ignorants?