Sóc i sense cap vergonya un fan declarat de cal IKEA. Trobo genial l’empresa, la seva filosofia i la seva implantació. Fa uns dies vam anar-hi altra vegada per comprar algunes cosetes d’hivern. Aquest cop, però, vaig fixar-mi una mica més. Vaig estar atent a cosetes que un servidor havia llegit per la xarxa i en algun llibre.
Us he de confessar que cada cop que hi vaig sento una enveja (sana, molt sana) envers el senyor Ikea, és a dir amb el senyor Ingvar Kamprad. Em fascina la seva concepció de negoci, però sobretot com d’una manera molt subtil algunes vegades i directa i clara en altres es fa un fart de vendre el seu país: Suècia.
Us heu fixat en el logo de l’empresa?
No us recorda alguna cosa?
Doncs sí, sense embuts directe i clar. Altres aspectes suecs de la botiga poden ser els noms dels mobles, pràcticament tots són suecs, noms de ciutats, de llacs, de rius, de persones. El menjar del restaurant, també és típicament suec. Qui no ha provat les fantàstiques mandonguilles sueques al restaurant del magatzem?
Quan veig tant de suècia en tant poc espai, tot tant clar, sense vergonya, sense complexos penso en quina empresa catalana fa el mateix? Com diu un bon amic meu: una o cap. Segurament cap.
Si us interessa el món d’IKEA us deixo quatre dades:
Un milió de persones visita a diari IKEA
S’han venut 28 milions d’estanteries Billy des de l’any 1978
Es serveixen 150 milions de mandonguilles cada any als seus restaurants
l’Any 2004 Ikea va facturar 12.800 milions d’euros
Si en voleu saber alguna cosa més: Cas IKEA, Bloc IKEANDO
Jo també sóc fan i clienta d’ikea. M’agrada molt com tenen les coses, i els mini pisos…Jo tinc un bloc sindicat sobre coses d’ikea: http://piratasdeikea.blogspot.com
El senyor Ikea té molt mèrit perquè arrasa i s’ho ha currat.Ara bé, a mimno m’agrada gens anar-hi, no m’agraden gens les mandonguilles i diumenge em vaig ‘cagar’ una miqueta en el senyor Ikea perquè vam comprar un moble en què les peces no eren les que tocaven.El que no faré serà tornar-hi a canviar el moble. em sembla que amb forats nou me’n sortiré.De tota manera, com deia, em trec el barret amb aquesta empresa i amb la promoció del (seu) país que fan.Ah! Els va costar una mica fer el catàleg en català, però ara ja no ens podem queixar.Salut!
Hola!!!!! Només he anat una vegada a IKEA. Vaig arribar a casa amb 6 cadires y una butaca d’aquelles que semblen un balancí i que vaig muntar jo!!!!!!!!Ara Pep, les mandoguilles… bé jo vaig menjar una espècie d’hamburguesa, la vaig trobar fastigosa i se’m va posar fatal.Allà on hi hagi un bon pa amb tomata…Una abraçada ben forta.Què tal la nevadeta? Ja hi has portat al Martí?
Ei! que n’heu de dir de les mandonguilles de Ca l’Ikea? jo cada vegada que hi vaig i em quedo a dinar me’n demano 6 amb la salsa aquella de fruits del bosc! boníssimes! i si t’ho escalfes una mica al micro… encara millor…Sindi
Olga: gràcies per l’enllaç, està molt bé el bloc.Amics de Reflexions: em sap greu la vostra mala experiència, però si us torna a passar no dubteu en tornar el producte, segur que us el canvien.Antònia:Doncs un altre cop proves les mandonguilles, je je. Ens veiem aviat, una abraçada…Sindi: A veure quin dia ens convides a unes ikea power mandonguilles….
Jo no he anat mai a un IKEA. ho confesso!
bon dia tingueu. Ja veus si Ikea dona tema de conversa, eh?Els problemes que diu reflexions s’els podria estalviar si, un cop al parquing, obres l’envalatge i ho revises. Jo fins i tot ho he demanat als propis empleats de l’establiment. Ës que hi tinc la mà trencada en endurme les coses “tarades”. Altre opció es fer-ho dur per ells mateixos i montar-ho, funciona molt bé. Hi veu dur al Martí? Fa dies que no en sé res d’ell. Ja ha trepitjat la neu?
Franc: has de posar-hi remei, l’ikea hospitalet t’espera!Menta, doncs ha nevat però poquet… el martí encara no ha trepitjat neu, la pròxima nevada serà la seva.
M’encanta l’Ikea i els seus complements de cuina, son inmillorables i originals. Però em fastigueja el menjar del restaurant. L’altre dia, amb el saharaui i la meva amiga, ens va perseguir un “segurata”, però això ja son figues d’un altre paner. Petons.