L’altre dia vaig llegir un article on s’explicava que els blocs estan en descens i que l’espai alliberat se’l menja ràpidament el Feixuc o també dit Facebook. Si hi pensem una mica potser tenen raó els autors de l’article. De fet el Feixuc és més ràpid, està de moda i no has d’estar massa estona pensant que escriuràs. El bloc és diferent, necessites temps, ganes d’escriure i una estona de tranquilitat. De moment no tinc pas pensat abandonar el bloc però ja veurem com evoluciona tot plegat.
Les oportunitats arriben quan menys t’ho esperes. O tot el contrari quan després de treballar-ho molt aconsegueixes l’oportunitat esperada. Sempre he pensat que el moviment és la vida mateixa i per aquest motiu l’immobilisme em posa tant nerviós. Les oportunitats són com les llavors que els pagesos planten cada any. Cal treballar la terra, plantar la llavor, regar-la, treure les males herbes i finalment recollir-ne el fruit desitjat. Doncs bé un servidor està a punt de recollir el fruit desitjat tot esperant que una pedregada inoportuna no ens foti tota la collita enlaire.
Hola,no m’agrada que el Festuc tregui lloc i oportunitats als blogs, això mateix que has escrit aqui perfectament pot pasar desapercebut allà. A més cada dia que pasa veig que la gent s’apunta a coses tran estranyes com “fans de que no suene el despertador cada dia” o d’altres resulta que es dediques a comprar-te per tenir en propietat!!No i no, pobre de tú que deixis el blog, ja prou que et costa d’escriure-hi! Per cert, n’estic segura que la terra l’hauràs treballat bé i hauràs cuida’t la teva llavor plantada, esperem que la teva joventut i ganes d’arrivar no hagui fet que descuidis algún detall.Et desitjo de tot cor una bona collita, pagés de la vida!
Hola M Mercè, tranquil.la doncs no tinc previst deixar el bloc. Potser no hi dedico tot el temps necessari però de tant en tant ja passa. Després de quatre anys escrivint no tinc pas ganes de deixar tota la feina feta.Gràcies pels ànims!! esperaré amb esperança l’arribada de la collita tot mirant cap el cel tot desitjant que cap pedregada ens afecti.
Hace unas semanas, un amigo me comentó la oportunidad que nos ofrecería a quienes defendemos la causa saharaui el Facebook, él lo llama el “caralibro”.Es cierto, no tenemos que encerrarnos sólo en lo que conocemos pero, a mi, esto de los blogs me gusta ¡Qué coño!
Enanou, sé que rebràs el que et mereixes. Especifico: UNA BONA COLLITA! I saps per què? Perquè hi ha poca gent que, a banda de ser treballadora i complidora, té uns principis i valors que, per desgràcia, avui en dia, són difícils de trobar.Apaaaaaaaa, no t’engreixis massa llegint aquest comentari, però ” ke keres” estic orgullosa del meu Enanou!!!. Un petonet. (No t’acostumis massa a aquest tipus de comentaris ehhh.. juas!! )
Francisco estoy contigo, però de tant en tant li faig el salt al bloc i navego pel facebook!!
un abrazoteEnka, ai, amor de germana…. je je.