Llegeixo al bloc de l’amic Albert Batalla un article sobre els 75 anys de l’Institut de la Seu d’Urgell. Seguint el fil de l’article visito la web del 75è aniversari de l’IES. M’ha agradat la web i llavors he vist que l’havia fet l’estudi del Gerard Moliné, dissenyador urgellenc i com molts de nosaltres antic alumne de l’institut Joan Brudieu.
Trobo que la iniciativa és interessant, divertida i moderna. Tal qual…
Parlant de l’Insti he començat a recordar vells temps. El primer any, la primera festa, els professors, els amics, les novietes, l’adolescència. L’Insti era la nostra gran casa. Allí ens vam conèixer molts dels que actualment encara som amics i allí ens vam anar convertint en adults. Molt a poc a poc, quasi sense adonar-nos del que passava. Quins anys aquells! tot ho volia fer i ràpid, potser massa ràpid… el temps et fa aprendre a fer les coses més a poc a poc,,, a disfrutar-les i a fer-ho tot en el seu precís moment. Anys de poc estudiar i de viure molt, però anys també de reflexió, molta reflexió. Ara veig a les meves nebodes, que també estudien a l’Insti, i penso…. però no els hi explico… si no ho descobreixen elles mateixes no els servirà de res.
Suposo que els meus records són molt semblants a la majoria d’urgellenques i urgellencs que vam estudiar a l’Insti. Sens dubte l’Insti és el punt d’unió de molts de nosaltres. Tots hi vam estudiar, alguns més anys que els altres, i tots hi vam viure moments inoblidables.
nanit pep, ja veus q sempre vaig fora d’hores, al no tenir horari…passen aqtes coses, m’agrada el teu ultim post, q bé d’un article o comentari d’Albert Batalla.Jo crec l’etapa de institut forma part de la vida de tots nosaltres, la vergonya, la desvergonya, els nens q descobreixen les nenes i a l’inrreves, l’estress dels exàmens a última hora, les estones parlant de filosofia “barata” o no tant, xq jo enkra en parlo amb el meu ex-profe…. xo el què és segur és que si que va marcar una època per tots els que van tenir l’oportunitat de passar uns anys, molt “de tot” mentre estudiavem a “l’insti”, com dius tu molt bé:tots hi vam viure moments inoblidables.una abraçada a teua family!annna
))))