L’ésser humà té la capacitat d’ignorar aquells estímuls que malauradament es repeteixen sovint. Quasi a diari arriben petites embarcacions a les costes de les illes Canaries o d’Andalusia. Malauradament quasi a diari alguns dels seus tripulants moren intentant arribar a la costa. Quasi a diari es publiquen notícies sobre aquests tràgics esdeveniments, però quasi a diari tots plegats els ignorem. Ahir en van morir 21, entre ells quinze menors i una dona embarassada (Podeu llegir la notícia a la Vanguardia.)
I jo em pregunto què ens està passant? la veritat no tinc cap resposta, però m’indigna trobar-me en aquesta situació.
Us faig arribar dos enllaços:
El primer és del bloc: Héroes de Ébano, molt recomanable.
El segon: un vídeo, dur i profundament il.lustratiu.
Hola, estic d’acord amb el que comentes al principi, però també he de dir que aquest tipus de noticies crec que no interesen a ningú, jo he sentit algun cop dir fins i tot alguna tonteria sobre el que ha pasat.Cada cop que els veig pels mitjans de comunicació quelcom se m’encongeix a l’ànima. Veig els seus tremolors, les seves cares de por i desorientació…Jo tenia una série de videos penjats de forma permanent al meu blog sobre la fam, els maltractaments i un sobre les pateres i al final els vaig treure. Mai ningú va fer-hi cap comentari, bé si, un parell de cops pero per dir vajanades.Vaig creure que els protagonistes dels videos, vides anónimes com tantes i tantes que arriven a les nostres costes a diari, no mereixien el menyspreu d’una colla de babaus que no veuen més enllà del seu melic…He llegit diversos post de l’enllaç que recomanes i he vist el video, m’ha agradat la veu en off i tot el que hi diu.Gràcies per pensar tú també en aquesta gent, m’agrada saber que no sóc sola en aquesta forma de pensar. Ja paro.Bona nit als de casa, Bart inclòs.
Gràcies a tu per llegir-me i per mantenir els ànims ben amunt!!