Fa uns dies l’escola andorrana d’Ordino ens va convidar a fer una xerrada sobre el poble sahrauí. Finalment aquest matí he anat a l’escola i he fet dues xerrades a alumnes de 12 a 16 anys. Tot i desconèixer profundament el tema m’ha agradat l’actitud dels nois i noies de l’escola. Han preguntat i participat durant els 50 minuts de la presentació.
He intentat explicar el millor possible el conflicte i la situació actual del poble sahrauí, tant dels campaments de refugiats com del sàhara occidental. La reflexió que tota l’estona els feia era: vosaltres sou uns privilegiats, teniu tot el necessari per desenvolupar-vos com a persones i esteu envoltats de privilegis. Hi ha, però, molts milions de persones al món que viuen de manera indigna i sense cap tipus d’esperança.
Al finalitzar la majoria d’alumnes m’han donat les gràcies per la xerrada i sense voler-ho m’han donat energies per continuar treballant.
Sempre he viscut mig obsessionat buscant el meu propi camí. Normalment un camí fet a contracorrent i amb moltes corves. Sóc però persistent i no em fa por caminar i caminar fins on faci falta. La millora constant és la meva elecció personal i mai he volgut renunciar-hi. Ara tampoc. Sovint miro massa cap al futur, però de tant en tant m’aturo i faig una ullada cap al passat i amb sinceritat, cada vegada m’agrada més el que hi veig….
Así que ahora te has convertido en un proselitista de la causa saharaui entre los tiernos escolares
Me hubiese gustado veros por un agujerito.
un abrazote solidario.
A mi m’agrada molt quan em conviden a fer una xerrada en alguna escola. Els infants són el futur i l’escola un bon lloc per parlar de justícia i de solidaritat.
Petons per a tots i un petonet especial al Martí.
bé, jo només puc dir Amén a tot el que hi dius.
Et diria, mai deixis de fer el que fas.