Des de fa estona dos ulls negres m’observen sense descans. De tant en tant faig com qui no vol i miro si encara m’observen, sí estan allà, quiets tot esperant qui sap què. Els ulls misteriosos són del nostre gos, en Bart. Jo estic estirat en un llit de fusta d’aquests de jardí i ell m’observa tot fent el ximple estirat a la gespa.
Fa una mica d’aire i el cel està mig ennuvolat. M’agrada la primavera, tot i l’al-lèrgia que tinc. De fet acabo d’escriure la paraula al-lèrgia i ja em piquen els ulls… no, no te’ls rasquis, no ho facis, no…. ahhhh no puc més… sóc pell ara no podré parar de rascar.
El sol va i ve a la velocitat de la llum, però a mi no em molesta. Ara hi és, ara no… ara torna, ara marxa.
Miro el rellotge, en dues horetes el Barça comença el seu partit. Avui podem ser campions de lliga. Aquest any sí!!. Aquest any he gaudit del joc, de la lluita i de l’espectacle com mai. Tant de bo tot ens anés igual de bé. Jo no puc queixar-me, però mires a dreta i esquerra i la veritat no veus massa coses positives.
Malgrat tot tinc ganes de fer coses, de moure’m, de parlar, de buscar, de pensar solucions i alternatives i de canvis, molts canvis.
Potser és l’al-lèrgia, potser les ganes de fer migdiada, potser són les meves ruqueries de sempre… qui sap.
Apa bon diumenge i visca el Barça!!
A que son “flipants” les mirades dels nostres amics? Tu la del Bart, jo la del Carbó. A vegades, si no riguis i no estic boja, comento coses amb ell mentre l’amanyago. I sembla que m’entenc més que les persones! I a la seva manera em contesta, jeje.
Jo m’excuso darrera l’al-lèrgia per deixar anar, de tant en tant, altres coses…
Ara quan t’escric ja sé que el Barça no va guanyar la lliga, a veure si ho fan aquest finde.
No creus però que s’en fa un gra massa amb el tema del futbol?
Doncs segurament els nostres amics tenen un sisè sentit, entenen més del que ens pensem.