Total que els franchutes són molt fins. Per un petet de res… cap a muntanya els fotria jo, amb un bon ramat de vaques. Ja, ja, ja si no està preparat i és de veritat quina verginya!
ja ja jaaaaaaaaaaaaaaa he rigut amb ganes!! saps que a mi em va pasar un cas molt semblant amb un jefe que vaig tenir?? va fer veure que no habia sigut ell ja que quan ho va fer estava parlant per telefon i asegut a la cadira. Va fer tipic gest d’aixecar lleugerament el cul de la cadira i brrrrrr, va fer un soroll de mil dimonis! un company i jo mateixa no ens podiem aguantar el riure i a l’hora fer veure que no haviem sentit res! el mes bo és que al cap d’una estona, el jefe s’aixeca de la cadira, ens mira als dos i ens diu “i lo tranquil que m’he quedat que!” dons com ara, vàrem petar de riure. Gràcies Pep per aquest video.
Em dic Vanessa, no he trobat la forma de contactar amb tu que no sigui deixante un missatge aqui.
He descober el teu blog i ma ancantat!! Mira, jo estic montant un cicle de xerrades benefiques per les Terres de l’Ebre, he aconseguit ajuntar Blocaires Ebrencs (una xarxa de blogs de les Terres de l’Ebre) amb la ONG TEPS ( Terres de l’ebre amb el Poble Saharaui) i la meua intenciò és aconseguir diners per als nens saharauis, bueno és tot una mica llerg d’explicar aqui. La cuestio és que despres de vore al teu blog que hi estàs molt ficat tant amb el blog com amb el poble saharaui m’agradaria molt que vinguesis a una d’aquestes xerrades a donar la teva opiniò.
Aqui et dixo el meu correu per a que em puguis dir alguna cosa lo antes posible, i explicarte més detalladament que intento fer amb aquestes xerrades. vanessamengual@gmail.com
Total que els franchutes són molt fins. Per un petet de res… cap a muntanya els fotria jo, amb un bon ramat de vaques.
Ja, ja, ja si no està preparat i és de veritat quina verginya!
@antonia la veritat em va fer riure força el vídeo. Una mica d’alegria no ens va gens malament
Ke bo!!! encara ploro ara!! tot i ke això és un ‘peazo montaje’…
Sindi.
ja ja jaaaaaaaaaaaaaaa
he rigut amb ganes!!
saps que a mi em va pasar un cas molt semblant amb un jefe que vaig tenir?? va fer veure que no habia sigut ell ja que quan ho va fer estava parlant per telefon i asegut a la cadira. Va fer tipic gest d’aixecar lleugerament el cul de la cadira i brrrrrr, va fer un soroll de mil dimonis! un company i jo mateixa no ens podiem aguantar el riure i a l’hora fer veure que no haviem sentit res!
el mes bo és que al cap d’una estona, el jefe s’aixeca de la cadira, ens mira als dos i ens diu “i lo tranquil que m’he quedat que!”
dons com ara, vàrem petar de riure.
Gràcies Pep per aquest video.
Hola!!
Em dic Vanessa, no he trobat la forma de contactar amb tu que no sigui deixante un missatge aqui.
He descober el teu blog i ma ancantat!!
Mira, jo estic montant un cicle de xerrades benefiques per les Terres de l’Ebre, he aconseguit ajuntar Blocaires Ebrencs (una xarxa de blogs de les Terres de l’Ebre) amb la ONG TEPS ( Terres de l’ebre amb el Poble Saharaui) i la meua intenciò és aconseguir diners per als nens saharauis, bueno és tot una mica llerg d’explicar aqui.
La cuestio és que despres de vore al teu blog que hi estàs molt ficat tant amb el blog com amb el poble saharaui m’agradaria molt que vinguesis a una d’aquestes xerrades a donar la teva opiniò.
Aqui et dixo el meu correu per a que em puguis dir alguna cosa lo antes posible, i explicarte més detalladament que intento fer amb aquestes xerrades.
vanessamengual@gmail.com
Moltes gràcies, espero la teva resposta.
Vanessa