Segons l’enciclopèdia catalana insultar es defineix com: Ofendre amb actes o paraules ultratjosos
Com a català estic acostumat a l’insult permanent, a la maca de respecte per la meva llengua, els meus costums i com diuen alguns els nostres trets diferencials. Un s’acostuma a tot això, fins i tot m’he acostumat a la demagògia permanent dels polítics catalans i a la real politik dels nostres polítics. Allò de qui dia passa any…
Aquest matí quan he escoltat la presidenta d’un invent artificial com la comunitat de madrid el meu cos a dit prou. Ja n’estic fins els collons i perdoneu l’expressió.
Com s’atrebeix la mediocre de senyora aquesta a comparar el meu país i la meva llengua amb un invent com madrid? com s’atrebeix a dir que els madrilenys són bilíngües? Doncs perfecte com més cultura i coneixements millor, però senyora la meva llengua és la llengua de la meva mare, del meu pare, dels meus avis, dels seus pares i així un darrere l’altre. El dia del meu naixement ma mare em va parlar amb català tot just acabat de sortir del seu ventre. El meu país té una història, una literatura, filòsofs, arquitectes, comerciants, dissenyadors, mestres, …
Resulta que com a país no som capaços de demanar allò que és nostre (el concert econòmic, per exemple). Reclamem a la baixa, mirant cap a terra, sense fer massa soroll i tot i així ens diuen insolidaris.
Aquest finançament no és el millor però en aquesta situació poca cosa més podem fer si no ens plantem, els mirem als ulls i els diem clar i català: Adeu siau!!
Insultar Catalunya i enfrontar les diferents Comunitats autònomes resulta rendible electoralment parlant. No crec que parin ni que la cosa s'aturi.
La crítica va tant pels de fora com pels d'aquí. Els uns que si a Catalunya no es compleixen els drets constitucionals referents a la llengua oficial, ela altres que si de tot allò que no rutlla la culpa és dels de Madrid.
Amb el finançament la cosa ha vorejat el ridícul i encara sóc benèvola.
Aquí, si s'ha de repartir una mica d'estopa n'hi ha d'haver per tots, no fos el cas que alguns es creguessin els escollits per la gràcia de la Moreneta.
Un bon estadista pensa en el seu país, un polític només en les eleccions. Em fa l'efecte que els estadistes s'han exhaurit.
Petons.
jajaja jo estava pensant ara en aquesta senyora i si en podia fer un post! ja tornaré al vespre.
Aqui estic de nou. Si, aquest mati he sentit a la senyora que dius parlar dels ciutadans de madrid i que no estava disposada a permetre que els tractessim així, que ells també eren bilingues (això no sé si ho ha dit ella) que parlaben tant el castellà com l'angles…mandeeeeeee? m'he preguntat jo!
Com podem permetre tanta ignorància, tanta prepotencia, tanta banalitat a l'hora?
Si amic, els catalans esteu acostumats (i parlo en tercera persona per que jo ja fa anys que em resisteixo, rondino, faig valdre els meus drets i el que em costa!)
a qui dia passa…
Ja va sent hora que canviem el xip i amb més raó quan tenim, com molt bé dius, una cultura i una llengua i una projecció que ja voldrien els madrilenys per ells!
Penso que si haviem de demanar més finançament, ho teniem que fer, ja ho diu algún partit que el que s'ha pactat no compleix l'estatut. Llavors jo em pregunto, com a catalana, si no respectem el nostre Estatut, que ens queda? Fixa't en la llengua, cada dia més minoritaria. Poder a La Seu no es noti tant, però a ciutat et ben aseguro que per cada català que sens parlar n'hi han deu 10!!! que parlen en castellà!!
Saps? penso que no hauriem de ser tant conformistes, que tindriem que batallar per protegir primer la nostra llengua, que és la base de la nostra identitat i desprès defensar-nos de personatges indesitjables com aquesta senyora.
Jo els hi diria, adeu siau si, però no torneu!!
He aprés peró que la millor lluita que podem fer és la total indiferencia a aquestes provocacions “públicas” (saps alló que diuen “dime de lo que presumes y te diré de lo que careces…”) i a fer la guerra un per un, defensant el que dic, la nostra llengua. Res de contestar en castellà quan s'adreçin a nosaltres en aquest idioma. Sempre parlar en català i si no l'entenen que si posin fulles. A quans anglesos has vist que parlin català tot dirigint-se a tu, aqui a Catalunya? Aquest és el nostre error, en el nostre país el que és nostre, la nostra llengua, la nostra cultura (fora hallowens i papa noels),el nostre territori(per qué viatgar tant lluny a voltes si no coneixem p.e. el Querforadat?)
Paro que cada cop que em toquen Catalunya m'embalo.
I si, jo també n'estic fins els collons, paraula molt clara i per la que no cal demanar perdó.
Dixit.
Menta, veuràs jo també crec que ens hem de defensar i que la situació de la llengua catalana a Barna és lamentable. No sé si per la política lingüística o per tot plegat: la immigració i la barreja d'ètnies que hi ha.
Sóc una catalana de socarrel fins on puc saber d'avis, besavis i rebesavis.
Però a mi m'agaradaria respondre en anglès quan algú em parli en aquest dioma i en xinès si algú s'adreça a mi en mandarí. Les llengües haurien de servir per la comunicació i no com una arma. Si algú em parla amb francès i jo li contesto en català i no ens entenem ¿de què ens serveix la llengua?
L'Esperrància és una impresentable i allò que digui… a mi m'és ben bé igual.
La gent teoritza molt sobre si el català està ferit de mort, que no sobreviurà cent anys més. Jo no m'ho crec. I mira que Franco va fer allò que va poder per a eradicar-lo. I no ho va aconseguir. Continuem parlant en la nostra llengua amb l'avantatge de que a més dominem el castellà i som, nosaltres sí, bilingües i en alguns casos tri i quatri. Així és que vagint dient.
Una vegada a Galícia en un restaurant una cambrera se'ns va adreçar en gallec i jo li vaig dir que ho sentia però que no podia entendre-la. I ella va continuar sense fer-me cas. No saps la impotència que vaig sentir i les moltes reflexions que l'incident em va provocar.
Un petó ben fort.