Avui he llegit alguns blocs centrats en el món de l’empresa i del màrketing. La majoria parlen de la crisi i de com podem treure’n un benefici a mig plaç. Frases com l’evolució premia qui sap adaptar-se millor i no aquell que és més fort en són una constant.
Renovar-se, invertir, millorar, centrar-se en el client. Semblen conceptes prou clars i de sentit comú. Sempre m’he preguntat per què els nostres polítics no fan el mateix que les nostres empreses: Renovar-se, millorar, centrar-se en el ciutadà… Algú s’imagina com podria ser un món així?
jo aqui vaig deixar-hi un comentari força llarg, no t'ha agradat que no el publiques? tampoc hi dius la teva?
Ostre mercè ho sento però no he trobat el teu anterior comentari al meu correu electrònic. Pots tornar-lo a enviar?
bé, recordo vagament algunes de les coses que hi deia.
Deia que no em costava gens imaginar un món on els polítics fosin evolucionistes, que enlloc de mirar el seu propi benefici i el dels més propers a ells, miressin pel conjunt dels ciutadans. Res del ara i aqui i demà, el que vingui darrera que s'espabili.
Tenim polítics de profesió que no de vocació, tot i que podrien fer millor, molt millor la seva feina.
També parlaba que era una utopia tot aixó. Mentre existeixin diferencies entre races, idiomes, situacions socials i económiques no hi haurà res a fer.
Una bona empresa entenc és aquella en la que el “propietari” fa una feina que li agrada, té les idees molt clares sobre on vol i on li cal arribar per tal que dita empresa progresi i amb ella, el més valuós que te, el capital humà.
Jo en conec una de petita empresa que fora un clar exemple del que dius. I per mes guasa és del ram de la constucció, bé del derribo.
Quan hi han hagut molts beneficis temps enrera, enlloc d'embuxacarlos la gerent i propietaria, els ha guardat. Ara, amb la crisi tot i que ella va treballant, no ha tingut que fer fora a cap treballador. I clar, estan encantat i se'ls hi ompla la boca cada cop que l'anomenen. Això si que és sentit comú, el menys comú de tots els sentits…