Un matí qualsevol, principat d’Andorra. Són les 10:30 del matí, estem en una terrassa d’una cafeteria qualsevol. És estiu i toca parlar una mica de tot: la feina, el temps, les vacances. La conversa s’atura, un clàxon insistent ens interrompeix. Acompanyant el soroll del clàxon se senten insults: tu padre, el tuyo… hijo… de tal, de pascual, cabrón…
De moment no ens movem, no és habitual però tampoc extraordinària l’escena en qüestió.
De cop, però, ens sorprèn un fet que ens fa aixecar de les cadires… un cotxe sense conductor passa just davant nostre. Circula a poc a poc, amb precaució, però ho fa tot sol. Osti, això sí què és una novetat!! Ens quedem estorats i bocavadats mirant el vehicle de color blau. En pocs segons s’atura. Un vehicle estacionat a aturat la seva marxa, quina llàstima!!
Quan ens hi fixem veiem el conductor, carrer amunt, insultant i discutint amb un altre conductor. El pobre cotxe cansat del seu amo i de la seva estupidesa ha decidit prendre la iniciativa i aprofitar un descuit per fotre el camp. Lamentablement la sensació de llibertat l’hi ha durat poc, però se’l veia tant i tant feliç. Per fi lliure, sense cap tarat al volant.
En dos minuts tot va tornar a la normalitat. Nosaltres vam continuar xerrant i fent el cafetó. El pobre vehicle va tornar a ser governat pel personatge en qüestió i com va dir algú “el espectáculo debe continuar….”
Hola Pep, segurament si els cotxes poguessin parlar, ens explicarien la por que han hagut de passar en mans (mai millor dit) d'uns éssers estranys que quan es posen al volant, canvien automàticament de personalitat i es tornen uns petits monstres…
Però a mi això no m'ha passat mai i a tu tampoc, oi?…
Salutacions,
M. Roser
Quan ahir vaig començar a llegir el teu escrit me'l vaig creure fins que vaig arrivar al final. I jo que sé! a Andorra he vist tantes coses rares en les molts anys que fa que la visito!
Però un somriure va apareixer en la meva cara a l'arrivar al final.
Et puc asegurar que vaig creure que estaves explicant la darrera campanya publicitaria de ves a saber que…
Aquests dies en que Sabadell està amb menys gent que de costum, el que està pasant és que els conductors “irresponsables” ja no respecten res. Cotxes i motos pasant amb semàfors en vermell, per damunt l'acera, pel mitg de zones tancades de vianants…
Tot i que molta part de la culpa la té la policia municipal d'aquesta població que és “absent”, jo només els veig els dies de cada dia que no sigui mes d'agost, a la plaça de l'ajuntament. Avui he trucat durant un quart d'hora per avisar que un dels semàfors d'una via amb molt de trànsit estaven espatllats i només feia que surtir una senyora tot dient “les nostres linies estan ocupades, truqui de nou pasats uns minuts”. T'ho pots creure? He acabat trucant als mossos…
@M.Roser a mi tampoc m'ha passat. Bé potser algun dia algú m'ha tret de polleguera però poca cosa…
@mercè doncs té de confessar que el relat és del tot cert per molt flipant que pugui semblar…. coses que passen, una abraçada!!
Que bo Pep, encara ric ara.
Paki