Dissabte negra nit. L’estiu ja toca les darreres notes d’una melodia lleugera i enrevessada. Des de fa sis anys el retorn dels nens i nenes sahrauís a casa i la Festa Major de la Seu són la frontera que marca la fi de l’estació calorosa. Em queden ja poques hores per iniciar de nou la vida habitual: feina, +feina i +feina…
L’estiu ha passat volant, com sempre.
La nena, que ja no és nena ha pogut gaudir del seu “germanet” català, de la piscina, de la nostra companyia i d’un parell de mesos diferents. Aquest matí ens ha dit que estava avorrida i tant sols fa 24 hores que torna a ser entre els seus. La vida és dura, penso sovint, però per alguns potser ho és massa. Em queda la satisfacció d’haver intentat fer les coses bé. Hem intercanviat maneres de viure, ens han ensenyat molt i espero haver aconseguit estar a l’alçada de les seves espectatives. Des d’aquell estiu del 2004 fins avui ha plogut molt i tots hem canviat una mica. Aquell viatge iniciat fa uns anys no s’atura, simplement canvia altre cop de rumb. Qui sap potser en un futur les coses seran diferents. Us heu fet grans entre nosaltres i m’agradaria pensar que totes les hores, els somriures, els esforços i l’estimació que hem intentat donar-vos us han ajudat en aquest viatge personal de l’infància cap a l’adolescència.
Com va dir algú, sempre ens quedarà el desert.
Fins aviat nenes, fins aviat…….
La Handa l’any 2005. Tot just acabada d’arribar
 |
| From En Pep hi diu la seva |
La Handa gaudint de la festa major de Montferrer (la setmana passada)
 |
| From En Pep hi diu la seva |
Sempre ens quedarà aquesta estimació que mai no es perd i la certesa d'haver contribuit a que la vida d'aquests infants que caminen cap a l'edat adulta fos una mica més suportable. I el convenciment de lluitar per una Causa Justa que també s'ha convertit en la nostra.
¿Hi ha fotos de la marxada? M'agradaria tenir-ne una de grup.
Molts petons.
Aqui jo no afegiré mes que esmentar la bonica frase amb la que has començat l'escrit; resulta que dins d'aquest homenàs hi treu el nasarrò un poeta?
Es bo fer una mirada enrera i veure com tots anem canvian, per bé en el vostre cas. I fer-ho plegats.
Fins aviat.
Quienes acogéis a los niños y niñas saharauis en verano sois un ejemplo vivo de solidaridad.
Leo tu post -lamento perderme algunos matices- y todo él está impregnado de un sustrato que está constantemente pensando en los demás. A eso me refiero.
Un abrazote solidario.
Quanta raó tens Pep en aquest escrit que has fet.
Nosaltres no hem tingut el temps o, per que no, el valor de fer aquest acte tant lloable que feu vosaltres, el Pep i la Cindy, el Miquel i la Maria i tants d'altres que se sacrifiquen per que aquestes nenes siguin aqui tot el felices que puguin imaginar.
Sortir a fer un gelat o donar un tomb pel passeig, comprar roba quan fa falta… son allò quotidià que nosaltres ni valorem i elles tant gaudeixen
Ho heu fet tots molt i molt be i per això admiro el vostre gest.
La Handa es una noia increïble, tan dolça i tan propera… nosaltres ens l'estimem i ens ha deixat com cada estiu en marxar un buit i molta tristor.
Aquest any ha estat per l'Aina com si de la seva tata gran es tractés i l'Aina es trobava a gust i contentissima de jugar amb ella
La trobarem molt a faltar i tan de bo amb aquell follon de papers que porten aquests que diuen manar tant al frente polisario, a veure si els podem marcar un golet i la podem tornar a tenir amb nosaltres.
Respecte la foto, uff, realment era una neneta quan va venir i ara mira-te-la una adolescent guapissima.
Fins l'any que ve Handa o Kate, t'esperarem amb els braços oberts
Paki
@Antònia doncs em sap greu però no tinc cap fotografia de grup. Miro al Twitter diria que n'hi ha una de la recepció de la Seu.
@menta, poeta? no, no…
@Francisco, gracies por leerme, un abrazo des del Pirineo.
@Paki, gràcies pel comentari i pels obsequis.. a la Handa li van fer molta il.lusió.
La trobarem molt a faltar i tan de bo amb aquell follon de papers que porten aquests que diuen manar tant al frente polisario, a veure si els podem marcar un golet i la podem tornar a tenir amb nosaltres.
Paki, entenc que les mares sahrauís facin tot allò que puguin per treure els seus fills d'aquell infern de calor i precarietat però des d'aquí em sembla bastant discutible aquesta afirmació que fas.
Les vacances en Pau són per a tots els nens i anar “de listillos” em sembla inadmisible.
Ho sento però t'ho havia de dir.
I si vols parlem de les raons però em sembla que no cal. Estan molt clares.
Salutacions.
@Antònia em sembla que el comentari de la Paki és més un desig que una realitat. Suposo que a tots ens faria gràcia tornar a veure els nens i nenes sahrauís quan es fan grans. Ja sabem els discurs “oficial” dels 12 anys etc, etc. Però tant tu com jo sabem que és més una utopia que res. Estic una mica cansat de sentir el discurs de no pot ser, no pot ser.. però cada any arriben nens i nenes que sobrepassen l'edat. Mai he fet cap gestió per aconseguir que les nenes vinguin quan no toca. Les dues, però, ho han fet. No he volgut preguntar mai com s'ho han fet. És problema seu. Nosaltres sempre els hem dit que si les nenes arribaven a Barcelona podien venir a casa fos quina fos la nostra situació.
El meu desig és poder rebre les nenes a casa nostra en qualsevol mes de l'any, amb passaport sahrauí i viatjant des del sàhara occidental. Fins aquell moment la improvització formarà part d'aquest projecte.
Com sempre una abraçada ben forta i ànims per a tots.
Potser l'expressió “aquells que diuen que manen tant, marcar-los un golet…” ha estat desafortunada i prou.
Doncs jo sí que n'he fet de gestions per a que tornés un nen que està força malalt i amb poques espectatives si torna als Campaments i no pot tornar a sortir-ne.
Suposo que ja saps que no sóc cap adoradora del Sant Projecte i que entenc prou bé les motivacions dels pares que intenten per qualsevol mitjà que els seus fills surtin. De fet s'ha parlat moltes vegades de fer un projecte de vacances per a adolescents. I que sempre m'he oposat a retornar-los quan ja són aquí encara que ningú els esperi o que no tinguin cap família, ni n'hem rebutjat mai cap.
Què vols que et digui? l'expressió m'ha semblat força pejorativa.
Tant de bo en un termini curt el desig compartit de que puguin venir des del seu país o anar-hi nosaltres es faci realitat.
Una abraçada per tots.
Hola a tots,
No m'extendre gaire pero es que una te un limit i, sincerament, que s'agafi amb punta tot el que escric, doncs ja n'estic ben farta.
Miri Sra. Pons, el meu escrit es el que es. Es una opinio i un sentiment sincer del qual no en penso matitzar res.
Si a voste li fa mal a la vista la meva expressio, doncs miri, ho sento pero aixo permeti'm sense ofendre's, es un “cachondeo”.
Nens passats d'edat, nens que venen amb documentacio d'altres… miri la realitat es aquesta. Els que tallen el bacallà fan el que els sembla mentre nens es queden als aeroports tirats esperant un vol dia rere dia i al final res, a passar l'estiu al sahara mentre nens de la seva mateixa edat estan a Catalunya o on sigui.
El meu sentiment es totalment egoista, es cert, pero jo vull la Handa amb nosaltres i senyora, si els podem marcar un gol, jo sortire a pitar per celebrar-lo.
Paki
Fa 10 anys que treballem, el meu marit i jo, en les Vacances en Pau.
Sempre ho hem fet de manera seriosa i rigurosa com molts dels que hi treballen als Campaments malgrat la manca de mitjans.
La majoria de nens vénen amb els seus noms i cognoms autèntics i dins la franja d'edat.
I per acabar dir que si l'any vinent torna la nena me n'alegraré per ella i per vosaltres, Pep, Txell i Martí.
Una forta abraçada.
NOTA/ I que si algú té percepcions diferents doncs jo no hi puc fer res, perquè són totalment subjectives. Si té dades concretes i tants per cents, proves flagrants de corrupció i catxondeo, agrairia molt que ens les fes arribar.
Ja tinc el xiulet a punt! Una abraçada.