Sorprès per la magnitud de la tragèdia. Entre el Bigotes, el Millet, lo Colom, la Fundació Trias, els re-agrupats i similars la cosa no pinta gens bé. Si us sóc sincer del tot tampoc em treu la son tot plegat, però si que em fa una mica de ràbia la situació actual.
Cap on anem senyors? Aquest és l’exemple que hem de donar? Això és l’únic que sap fer aquest país?
Sempre havia pensat que tot plegat era diferent. Bé tampoc sóc tant ruc, el chorizeo sempre ha existit, però la manera amb que molts polítics passen de puntetes davant del senyor Millet fa certa pudor! No tornaré a fer el discurset de sempre: cal deixar còrrer la imaginació, investigar, cal ser ràpids i estar atents als canvis globals i sobretot cal sentit comú. Res de Res de Res. Tot el contrari. Certament estic fart de tanta lentitud, de tant xoriço, de tants favors per pagar i de viure envoltat d’administracions públiques que donen un servei just, justet.
A vegades somio en un món diferent. Tots treballem pensant en els altres. Tots vivim en harmonia amb l’entorn natural. La investigació i la millora constant formen part del nostre dia a dia. La nostra societat avança i podem mirar cap el futur amb optimisme.
De cop, però, desperto i veig una tele en blanc i negre on senyors i senyores fan discursets passats de moda. On l’altre ens importa un rave i on el futur del planeta és secundari.
Quina merda no? o potser encara hi ha esperança?
Benvolgut Pep,
Comparteixo la queixa que fas de la situació, però no comparteixo ni entenc per què poses al mateix sac dels tripijocs i males peces els que anomenes re-agrupats. De veritat que no ho entenc.
Jordi Dalmau i Ausàs
Jo tampoc, Jordi.
La magnitud de la tragèdia la viureu aviat els de l'ex-ERC. Saps per què? perquè no es pot enganyar tanta gent durant molt temps.
Si argumentessis una mica, encar en podríem parlar. Jo si vols, et dic que el meu argument és que E ha traït els seus principis i milers de catalans, ha renunciat a la seva ideologia per poder assaborir uns quants anys el poder. A tots els Puigcercós els arriba el seu Carretero, com va dir la Rahola. La marea de Reagrupament és, en part, culpa de E. Us ho heu buscat.
JOrdi i Marc veig que salten espurnes…
Anem a pams, primer jo no sóc militant d'esquerra Marc per tant m'està molt bé la teva reflexió. Segon, si em permeteu us dono un consell, agafeu-vos el tema reagrupats amb més tranquil.litat, ho comento perquè si hi poseu massa il.lusió us tornaran a decepcionar i una segona decepció potser serà massa per a tots plegats.
En relació als reagrupats doncs el que penso està escrit. Segurament fareu un bon resultat però tinc alguns dubtes al respecte. Finançament? per exemple ja m'explicareu com es fa això i si us penseu que el senyor de Puigcerdà signarà un prèstec aneu fins.
Segon penso i ho dic sense embuts que el senyor Carretero és un estafador i si no temps al temps. Per cert això de deixar de ser assamblearis està molt bé, com diu ell aquí mana el capità i punt. Quan els intel.lectuals del moviment estiguin col.locats que us penseu que passarà? Aquest país és molt petit i tots ens coneixem, faran el que han fet tots sempre: aferrar-se a les cadires.
Ep que critiqui el moviment i els líders no vol dir que no reconegui que sou molts la bona gent que esteu il.lusionats amb el projecte i amb el moviment creat. També hi coneixo molta gent que respecto molt, però no puc amb Carreteros i companyia… tots tenim un passat i sentir segons què quan has escoltat centenars de vegades el contrari de la seva boca fa gràcia no?
Suposo que tinc dret a expressar-ho.
Fa gràcia sentir allò de jo faig de metge… ja ja ja, i quan cobres? i qui et va col.locar al l'hospital transfronterer? podria seguir i seguir, però les meves paraules són anècdotes.
Per cert a hores d'ara no m'interessa gens quin resultat farà Esquerra i quin resultat pugui fer Ciu o re-agrupament. No canviarà res de res de res.
Ara bé us desitjo tota la sort del món companys! PEr cert algú m'haurà d'explicar com amb 10 diputats pots proclamar la independència unilateralment….. una mica de serietat si us plau.
plas plas plas, que vol dir aplaudiments… tic fora de circulació, no sé per quan de temps, apatia suposo o un tant se me'n fot per tot plegat, una mica consequencia de tot el que parles en el teu escrit.
Hola, Pep
Espurnes no, home, mai tant! Que no tinc la pell tan prima. Però és que trobo injust que enrasis per igual lladres, corruptes i associats a Reagrupament (Per què en dius “Re-agrupament” i “re-agrupats”?). Em fa l'efecte que el teu parer respecte aquesta associació és de caire personal, i res més lluny de la meva voluntat que ficar-me a casa d'altri. Però és que tenim punts de vista diferents.
Quan parles de finançament, a què et refereixes? Al del futur partit? Jo tampoc no sé d'on sortiran les garrofes per pagar campanyes, etc. Suposo que dels associats. Està clar que serà amb uns mitjans a molta distància dels altres partits. Això no m'amoïna perquè està comprovat que actes exitosos es poden fer amb pocs mitjans si el missatge és bo. I si no mira com omple sales arreu. Pel que fa a les poltrones, és un dubte raonable, el teu, certament. Ara bé, jo em crec, fins que no se'm demostri el contrari, que es pot ser una altra espècie a l'ecosistema polític català. I més si d'entrada ja dius com ets i què faràs. Reagrupament ha dit ben clar que el dia que assoleixi els seus dos objectius s'autodissoldrà. La condició, la promesa, és tan clara que no hi pot haver lectures entre línies ni miges tintes. Si passa el que dius, òbviament t'hauré de donar la raó. I si no, a l'inrevés i tan amics com sempre. No comparteixo aquesta visió bola-de-vidre per la qual tenim el futur marcat per l'apoltronisme. Dir que tots ens coneixem és agosarat perquè no ens coneixem tots. Hi ha i hi haurà molta gent capacitada i noble que pot implicar-se en projectes de país. Qui coneixia l'alcalde d'Arenys de Munt abans del 13 de setembre? Per tant, jo confio en les persones, malgrat els lamentables precedents de confiança traïda.
Sobre com és i què és el sr. Carretero, ni hi entro ni hi surto. I sincerament no m'atabala gaire. Jo compro el producte, no el venedor. Crec que rebaixes el nivell del debat, Pep, quan treus això del seu sou i del seu nomenament com a metge. Sona força a ressentiment, el que en dius, i si no ho és hauries de donar-ne detalls. Però la veritat és que trobo que no n'hem de fer res, d'això, perquè no es tracta d'això! Es tracta de fer el màxim de força per tombar el mur, per asclar l'status quo i dur el país a la normalitat nacional i a la dignitat política.
Evidentment, amb 10 diputats no es declara la independència, i el sr. Carretero no ha dit pas que ho farien. Fóra surrealista, ridícul. Però amb 10 diputats, o més, es pot tibar, es pot obligar, es pot fer qui sap lo per portar el país a la lliga dels Estats. I un cop classificats, els partits tradicionals que s'ho facin. Reagrupament és un ariet, no una cort.
Per últim, Pep, em sap greu el darrer paràgraf del teu comentari. Si no t'interessa el resultat de les properes eleccions, què t'interessa? No tenim remei? No hi ha solució? No hi ha futur? Què en fem d'aquest coi de país? El fotem aigüera avall? Pep, no dimiteixis, malgrat els pals que hagis pogut rebre, el país és molt més que els partits, moltíssim més!!
PD: Marc, no crec que pronosticar dia sí dia també la patacada d'ERC serveix per a res de bo. Els encara votants d'ERC les seves raons i els seus convenciments tenen per fer-ho. Tu i jo compartim el desconcert i la indignació per com ha degenerat ERC, però frases com “Us ho heu buscat” no aporten res de bo. El que compta és que ens trobem a la cordada final.
Cordialment, com sempre.
Jordi
Hola JOrdi i gràcies pel to dels teus comentaris. Et puc assegurar que no tots ho fan de la mateixa manera.
Potser no m'he explicat massa bé, però com us vaig comentar no tinc res en contra de la bona gent que participeu del projecte reagrupament i que jo anomeno re-agrupats.
Tinc, però una visió molt diferent dels ideòlegs i líders d'aquest moviment. Molt d'ego, potser massa, molta manipulació i malauradament molt discurs del de sempre.
Amic Jordi estic cansat de la mateixa cantarella de sempre. Cap i quan dic cap és cap partit ni agrupació actual em satisfà. No veig projecte de país per enlloc. La romàntica idea de la independència és meravellosa, però hi ha alguna cosa al darrera? Suposo que a hores d'ara ningú podrà dir que no sóc nacionalista, ja m'espero qualsevol cosa al respecte. La meva hostilitat envers el moviment sorgeix a partir del moment en que el moviment es converteix en un altaveu per carregar en contra d'un altre partit català, en aquest cas esquerra. Ja n'estic fart i cansat de frases maques de la senyora Rahola (que en Marc ha repetit dues vegades), ja n'estic fart de sentir que els d'esquerra són uns traïdors etc, etc. Tots aquests fa dos dies estaven xuclant de la mamella d'esquerra i ara sembla com si aquella part de la seva vida no existís. No cal renunciar al passat. Les coses no s'han fet bé, això no és discutible, però per mirar endavant no cal fotre al veí.
Algú molt savi va dir “divideix i guanyaràs” doncs dit i fet. Guanya espanya.
Quan parlava de finançament ho feia del vostre partit. Les coses no són fàcils amic. S'han de demanar préstecs i endeutar-se fins les orelles.
Tot plegat amic sorgeix una tarda quan en Maragall decideix fer fora del govern un conseller anomenat Carretero. Aquí neix reagrupament. Els partits són màquines autodestructives on tothom és prescindible i on sempre hi ha algú disposat a fotre una ganivetada al company de camí.
No dimiteixo, simplement em ve de gust parar i reflexionar sobre qui, com i quan. A mi ni el producte ni el venedor em satisfan. Cada cop sóc més partidari d'un moviment espontani i lliure a partir dels municipis d'aquest país. La base companys està en el municipalisme. La resta és el mateix de sempre. La política de primera mà, la real, la del dia a dia, aquesta és la que m'interessa. Un país fet de baix a d'alt i no a la inversa.
No sé què cal fer, ni qui ho ha de fer, de moment decideixo no fer res i mirar.
Amb carinyo estic cansat de la prepotència del Carretero i d'alguns re-agrupats (no dels militants de reagrupament). Tots i quan dic tots som tots, tenim un passat i sembla com si alguns no el tinguin.
@menta ànims i endavant!!!!
L'esperansa és l'últim que es pert. Precisament la setmana passada vaig fer un pst amb frases que vaig trobar sobre el tema. Es per treure una mica de ferro…
Us en deixo una tal com la vaig llegir:”la esperanza es el sueño del hombre despierto” (Aristòteles)
No la perdeu mai.
M. Roser