Avui he llegit que el formatge Serrat Gros, de la formatgeria de Cal Codina d’Ossera a l’Alt Urgell, ha estat guardonat amb la medalla de bronze en l’especialitat de formatge de cabra de pasta tova, durant el transcurs dels “World Cheese Adwards 2009”, els premis mundials del formatge que enguany han tingut lloc a les illes Canàries.
Des de fa una colla d’anys a casa sempre hi podreu menjar formatge i el Serrat Gros n’és un dels nostres preferits. Curiosament fa un parell de dies vaig acabar de llegir el llibre de l’Eulàlia (propietària fins fa un parell d’any de la formatgeria): Serrat Gros, història d’un formatge pirinenc.
Fa uns quants anys vaig conèixer a l’Eulàlia mentre feia un projecte de postgrau (una ruta per les formatgeries de l’Alt Urgell i Cerdanya). És i era una bona persona que ha transformat el seu amor per la natura i per la vida en un formatge excel.lent. Malauradament l’any 2006 l’Eulàlia va deixar la formatgeria, però el seu Serrat Gros continua fent-nos gaudir gràcies al Raül Alcaraz i la Mercè Lagrava.
en aquesta hora, quan falten deu minuts per les sis de la tarda i ja comença a fer-se fosc, no em parlis de formatges…
Ara mateix, pagaria per tenir a ma un bon tall del teu Serrat i poder-lo compartir amb algú amb una bona conversa, tant sols això.
Ànims Menta!!!! un tallet de serrat, un bon vi, l'escalfor de la llar de foc….
No et sabria dir, no sóc gens formatgera. Quan en mengo ho faig ben bé per força i hi ha formatges que em fan venir ganes de vomitar, com per exemple el roquefort. No suporto l'olor.
Deu ser genètic perquè la mare no podia posar-se ni una engruna a la boca.
La meva àvia, el Joan, la filla gran, són uns grans amants del formatge se'n posen pertot. Jo ni tasto pizza perquè els fils de la mozzarela em fan molta angúnia.
Miraré a veure si en trobo al súper per a ells.