Fa una colla de dies que vull escriure alguna cosa, però la veritat, no tinc temps. Sovint penso: ostres d’això n’has de parlar al bloc. Però passen els minuts, les hores i les dies i res de res.
Finalment l’Aminetu ha tornat a casa seva. Els seus fills ja poden sentir de nou a sa mare, però a quin preu? Em sembla que lamentablement la victòria de l’Aminetu ha estat Pírrica. Segons la Viquipèdia: “Una victòria pírrica és aquella que s’aconsegueix no sense grans pèrdues en el propi bàndol. El nom de l’expressió prové de Pirros, fill d’Aquil·les i marit d’Antígona, que fou rei d’Epir entre el 307 aC i 302 aC. Aquest aconseguí diverses victòries a Heraclea i Asculum davant l’exèrcit romà tot i patir un gran nombre de baixes en ambdòs enfrontaments.
Es diu de Pirros que en contemplar el resultat de l’enfrontament digué “Una altra victòria com aquesta i tornaré sol a Epir”.
Comparto parte de tu análisis… y otra parte no.
Creo que esta victoría era necesaria para que el pueblo saharaui descubra que existe un camino pacífico hacia su independencia.
Mi abrazo y mis mejores deseos para ti y tus seres queridos
Com que ja t'havia comentat el tema de l'Aminetu…
Visca el Barça, si senyor. i visca el Pep i el Mesi…Penso que aquest Barça, a més del de les 6 copes, s'hauria de dir el de la humilitat, començant pel Pep i acabant per l'últim jugador, estrelles incloses.
És una notícia agradable per acabar l'any.
Bones Festes.
M. Roser
@Francisco la victoria era necesaria, pero el precio: en la salud de Aminetu y en política internacional quizás ha sido demasiado elevado.
@M.Roser comparteixo les teves paraules.
Per cert Bon NAdal a tots dos i gràcies per dir-hi la vostra
Vuelvo a tu casa sólo para desearte que pases unos días felices en compañía de tus seres queridos.
Tal vez me repita, pero en este caso… no me importa.
Esperem que serveixi perquè més gent entengui la seva lluita..