dos minuts, el temps que he decidit donar-me per escriure un post. Ras i curt. És com va dir un: una prova de la meva capacitat intel.lectual , o potser una ruqueria com qualsevol altra. Osti ja n’ha passat un… em ve al cap, la rèplica del terratrèmol d’aquest matí a Haití i el que han pensat els seus habitants, em ve al cap la reunió d’aquesta tarda on s’havia de decidir si Andorra tindrà estavilitat política o no i…. ostres ho sento s’ha acabat el temps.. ho proveu vosaltres?
Amb dos minuts es poden dir moltes coses interesants, o moltes bestieses, segons l'estat d'ànim que tinguis en aquest petit espai de temps. M'has condicionat i també he pensat amb el terratrèmol i amb les mostres d'alegria en trobar sota les runes el nen petit, que encara vivia, després de tants dies…em sembla que m'ha sobrat algun segon…
Salutacions.
M. Roser