Potser tenim por, ho potser estem tant inutilitzats que no ens hi fixem.
Jo era d’aquests que tot el dia corrent, amunt i avall. Hi ha un projecte nou? doncs jo m’apuntava i així dia rere dia.
Des de fa un temps he observat que a poc a poc el meu cos reacciona diferent als mateixos impulsos. Simplement no tinc ganes de córrer. Vull passejar, mirar, olorar, sentir. Com sempre tot a contra corrent. Quan tothom es desplaça a una velocitat exagerada jo em proposo deixar anar l’accelerador i reduir la velocitat.
Us heu preguntat si realment ens cal córrer tant? Sincerament crec que no. Aquests dies estic llegint un llibre força interessant: “l’ofici de viure bé, eines útils per al benestar emocional d’en Gaspar Hernàndez. M’ha sorprès veure com bona part de les pàgines del llibre parlen del temps i de com l’aprofitem. Què fas i com ho fas? Totes o quasi totes les respostes que he trobat en relació a com disminuir el meu ritme diari passen pel mateix lloc: La meditació.
De totes maneres i tot buscant un foradet a la meva agenda per dedicar a la meditació una paraula va engrandit-se per moments: SLOW o poc a poc. Feu la prova, avui tot sopant dediqueu un parell de minuts més per assaborir el menjar i ja m’explicareu….
