Què li passa a l’independentisme català? Realment és com el Dragon khan. Puja, baixa, puja, baixa. El més patètic de tot plegat són els motius de les crisis internes del moviment. Bàsicament totes les crisis són causades pels personalismes dels seus dirigents. Esquerra, per exemple, ha viscut constants lluites internes de poder i diferents crisis. Molts van creure que el camí definitiu era reagrupament i el seu líder: el doctor de Puigcerdà. Lamentablement aquest cap de setmana la il·lusió de molts s’ha esvait en uns quants minuts. El Carretero i els seus han deixat la direcció del projecte reagrupament.
Tinc algunes preguntes que em volten pel cap. Quin és el veritable motiu de tot plegat? Sóc coneixedor de l’ego del protagonista (s’estima massa a ell mateix) però i la resta? i el que em fa ballar més el cap: quin paper ha jugat en Laporta en tot plegat?
Tinc massa dubtes en relació als fets succeits. M’oloro que ens hem perdut la meitat del partit.
De fet tot plegat m’ha convençut del que fa molt de temps defenso. Els partits no m’agraden, estic cansat del seu funcionament i sobretot dels seus militants i dirigents. M’agrada la política, però en aquest país queden pocs espais on trobar-se a gust. L’única esperança que tenim és el món municipal. La política dels fets, del dia a dia, de la gestió de proximitat.
Una llàstima tot plegat
Si t'interessa, aquesta setmana hi ha un debat sobre el tema al forum del blog d'en Josep M.Terricabres.
Salutacions,
M. Roser
http://www.terricabras-filosofia.cat