Ahir vaig assistir al comiat dels nens sahrauís organitzat per l’ajuntament de la Seu d’Urgell. Va ser un acte senzill i familiar, sense floritures ni discursos. Ahir acomiadarem tres nenes que dilluns vinent tornen cap els campaments de Tinduf.
És evident que any rere any disminueixen les famílies acollidores. També és evident que la crisi ens afecta i molt. La solidaritat és una de les grans perjudicades de la situació econòmica actual.
Des de la Seu d’Urgell Pirineu amb el Sàhara ha gestionat fins a 30 famílies acollidores en un estiu. Actualment, però, en gestionem la meitat, tot i l’expansió territorial que hem fet, Puigcerdà i Berga s’han afegit al projecte els darrers anys.
Malauradament el projecte “Vacances en Pau” pateix de l’efecte pèndul. Si tot funciona correctament una família acollidora estarà vinculada directament durant quatre o cinc anys. Fins aquí cap problema. Què passa quan la vinculació, és a dir l’infant sahrauí, no torna? La majoria de famílies no repeteixen. Aquest fet provoca un efecte pèndul, doncs cada quatre anys les famílies que participen del projecte s’han de renovar. Per tant si ja costa prou trobar famílies decidides a compartir dos mesos amb un infant imagineu si aquestes famílies s’han de renovar cada quatre anys.
Si afegim aquests factors al cansament dels coordinadors d’un projecte com aquest, molt complicat de gestionar, tindrem la resposta a la “crisi” actual.
La solució de tot plegat? Doncs no la sé. Per tant només queda un camí: seguir treballant malgrat tot!
Som petits, som insignificants però poc a poc, sense presumir, sense fer soroll hem fet feina. El projecte Tarbilla i els noms dels nens i nenes sahrauís que han estat entre nosaltres en són un bon exemple.
Endavant les atxes, malgrat tot companys!
És complicat involucrar-se amb més d'una família però conec persones que han tingut molts nens en acollida estiuenca. També en conec que no. Sí que aquest projecte és complicat de gestionar perquè no pots assegurar res a les famílies que tenen totes les obligacions i molt pocs drets. Això ho dic sempre, tampoc és un projecte que et garanteixi un infant a la carta. Malgrat tots els inconvenients tinc el convenciment de que val la pena.
Aquest any a Lleida hem tingut tan ajut de tota mena de part de les famílies que només puc donar gràcies. I potser aviat donar el testimoni que una ja va tenint una edat. Valtres rai que sou joves!
Un petó i molta sort amb la expo. Nosaltres ens agradaria acompanyar-te però estem sempre de guàrdia permanent.
Ja ens penjaràs imatges.
Gràcies pel comentari Antònia. L'expo tindrà una web que s'activarà el mateix dia 3.
Una abraçada