Els darrers mesos no han estat fàcils per a quasi bé ningú. Jo no puc queixar-me ni ho penso fer, però és evident que l’entorn ens condiciona. Retallades, plans de viabilitat, acomiadaments….. En aquest context tens dos opcions: et deixes portar per l’estat d’ànim col·lectiu i a poc a poc t’esfonses en el desànim o respires profundament, mires al teu voltant i decedeixes no esfonsar-te, pensar en positiu, creure en un mateix i en la resta de persones que t’envolten i canviar d’actitud.

Córrer segurament va ser la primera decisió que vaig prendre just després de respirar profundament. Córrer va ser el primer gran repte, el personal, el més íntim, aquell que dius: si ho puc fer… la resta serà fàcil. Tinc els genolls fotuts i precisament per això la motivació va ser doble. A poc a poc, sense pressa, sense intencions de fer llarges distàncies, sense objectius, simplement córrer fins on el meu cos digui prou. Així ho he fet i avui després d’uns mesos he passat de córrer poc més de tres quilòmetres a fer-ne més de deu en cada sortida. Sabeu quina sensació s’experimenta quan després d’anys de sentir dolor de cop et trobes corrent 10 quilòmetres sense cap molèstia? És acollonant! Sense voler he trobat una de les claus per al futur… davant l’adversitat: treball, constància, tenacitat i sobretot deixar fer les coses sense pensar en el resultat, tot, absolutament tot té resposta i solució, però requereix del seu temps. “LA VIDA NO S’ESCULL, SIMPLEMENT ES VIU”.

Córrer m’ha fet sentir lliure, i és quan ets lliure que hi veus clar. Estic on vull estar i ja en tinc prou. I és en aquest moment, després d’estar corrent durant 30 o 40 minuts quan de cop sense saber perquè t’envaeix una energia positiva, un somriure apareix en el meu rostre i tot té un sentit …. ara ho entenc! ho fas per això. Doncs la vida és això, inicies un camí, que no serà fàcil, on apareix el cansament, la mala sort, la desgràcia, però que també està plena de petits grans moments, com aquella sensació que t’envaeix corrent. Què grans són aquells petits moments!

I tu? què vols ser quan siguis gran? Doncs jo corredor de maratons, incansable, pacient, atent als petits detalls, al teu cos, als teus companys de viatge, a l’entorn, i sobretot, sobretot, gaudint al màxim del recorregut… de fet només la correm una vegada aquesta marató anomenada vida.

Experience Human Flight from Betty Wants In on Vimeo.